Neurociència aplicada a l’educació. Com aprèn el cervell i quines conseqüències té.

Abstract

Fa 130 anys, el metge i investigador Santiago Ramón y Cajal va dibuixar, en un laboratori situat al carrer del Carme de Barcelona, per primera vegada i amb molta precisió, les neurones del cervell i les connexions que fan entre si. S’ha avançat molt des de llavors, i la neurociència està influint en camps del coneixement molt diversos. Segons alguns gestors científics i polítics, el segle xxi és el segle de la neurociència. Tant si és cert com si no, perquè això també ho diuen els físics pel que fa a les aplicacions de la quàntica o els informàtics respecte a la intel·ligència artificial, entre altres col·lectius de l’entorn cientificotecnològic, no hi ha cap dubte que la neurociència està de moda. I és lògic, atenent als grans avenços d’aquests darrers anys en la comprensió de la formació i el funcionament del cervell humà i la seva relació amb la vida mental, els comportaments i la cognició. Un dels camps on la neurociència està establint sinergies amb força és el de l’educació. L’aplicació sinèrgica dels coneixements en neurociència al camp de l’educació ha generat una nova disciplina acadèmica, la neuroeducació. De forma succinta, es pot definir com el camp transdisciplinar de coneixement i recerca que promou la integració de les ciències de l’educació amb les que s’ocupen del funcionament i el desenvolupament neuronal i cerebral en totes les seves vessants, la neurociència. Tanmateix, es pot aplicar la neurociència a l’educació? Quines limitacions té? Amb quin objectiu? I quines dades està aportant? En aquest article es discutirà com la neurociència permet repensar l’educació i quines dades aporta perquè la pedagogia continuï optimitzant les explicacions sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge. No debades l’educació és una de les portes principals d’accés a la cultura, i, per extensió, a la transformació de la societat.

Teleformación mediante simulación clínica con avatares humanos: raíces docentes y neurobiológicas

“…La neurociencia intenta explicar cómo actúan millones de células nerviosas individuales en el encéfalo para producir la conducta, a su vez influida por el medioambiente. La neurociencia educativa pretende conocer cómo funciona y aprende el cerebro en el ámbito educativo, desde una perspectiva científica, a partir de la interacción entre tres ámbitos del conocimiento: pedagógico, psicológico y neurocientífico 7,8 .…”

“…Finalmente, la información se procesa en el córtex del lóbulo frontal, que la integra en distintas funciones ejecutivas, como análisis, organización, razonamiento, juicio, creatividad, toma de decisiones, etc., dando lugar a la memoria a largo plazo [7][8][9] .…”

Estudi dels beneficis psicosocials del Cooppel en adolescents

“…Cal assenyalar que, segons la neurociència, l'aprenentatge és un instint biològic, ja que a través d'ell l'ésser humà es va adaptant a l'entorn que l'envolta. I cal tenir en compte que el nostre cervell és primitiu i actua de manera inherent davant de possibles amenaces per poder sobreviure, d'aquí ve que la capacitat d'aprendre estigui arrelada al desenvolupament (Bueno i Forés, 2021).…”

La Mejora De La Competencia Comunicativa Docente Mediante Propuestas Dramáticas Teatrales: Un Estudio Cualitativo

“…Por lo que respecta a la tercera temática, se advierte, desde las contribuciones realizadas por los participantes, que son diversos los beneficios que esta herramienta pedagógica proporciona en relación con la formación didáctica y comunicativa de los docentes. Entre otros aspectos, invita al maestro en formación a valorar distintos tipos de pedagogías, como la pedagogía de la sorpresa, la emocional, la lúdica, la sensorial, y la de la luz y la de la escucha (Bueno i Torrens, 2017;L'Écuyer, 2013;Rojas, 2020;Shulman, 2016), surgiendo posibilidades de comunicación atractivas, significativas y cercanas al contexto de la infancia.…”