Les associations, l'entreprise et la vie locale

Abstract

Les associations, l'entreprise et la vie locale. Maryse TRIPIER Il est courant d'accorder à l'Etat et aux politiques d'immigration un rôle prépondérant dans les formes d'intégration des immigrants dans la société d'accueil. On essaie ici de montrer que d'autres institutions et acteurs sociaux jouent un rôle important, en particulier dans le cas de la France, où l'action volontaire de l'Etat central a plutôt contribué à déstructurer les identités « ethniques », régionales ou immigrées. On développe ici le rôle joué par les syndicats ces vingt dernières années dans le recul des discriminations économiques, l'accès à une forme de citoyenneté dans l'entreprise, la socialisation à la classe ouvrière. Les identités collectives dont participent les immigrés sont « à géométrie variable » selon la nature des enjeux et les espaces d'interaction. On ne peut notamment assimiler les processus d'acculturation et de regroupements qui se déroulent dans l'univers professionnel et dans la sphère de l'habitat.

Minories ètniques, associacionisme i integració sociocultural

“…El desenvolupament de la vida associativa de les minories ètniques permet estructurar les comunitats afavorint l'expressió i el manteniment de llur identitat cultural, però no arriba a fer recular les discriminacions socials, ni a assegurar una veritable ciutadania. A França s'observa com darrerament s'han activat els recursos comunitaris, que permeten mobilitzar «recursos ètnics» a nivell econòmic, l'afirmació d'identitats lingüístiques i culturals -associacions de pares d'alumnes, religioses…-, o l'augment d'influència del grup per a la solució de problemes d'ocupació, de lloguer, d'integració local… Aquests diferents aspectes no s'oposen, i donen lloc a la producció d'identitats col·lectives noves com la dels beurs (Tripier, 1989). El manteniment de les identitats col·lectives s'ha centrat essencialment, per als grups d'immigrants, en la recerca d'un compromís entre la integració social i el reconeixement de cert pluralisme cultural.…”

“…El manteniment de les identitats col·lectives s'ha centrat essencialment, per als grups d'immigrants, en la recerca d'un compromís entre la integració social i el reconeixement de cert pluralisme cultural. Maryse Tripier (1989), posant de manifest com el doble estatut d'obrer i estranger segueix assignant a aquestes comunitats una posició de feblesa, agrupa en tres línies les accions dutes a França pels sindicats:…”

“…L'eficàcia integradora del sindicat s'atura en l'empresa i no sembla penetrar en les relacions interètniques generals. Per exemple, el desenvolupament de la vida associativa i la creació cultural i institucional dels joves fills d'immigrants en l'espai local representa, potser, una via de substitució a una socialització que no pot operar dins/en la cultura obrera de treball (Tripier, 1989). Les associacions ètniques sovint organitzen processos de formació comunitària: ensenyament de la llengua materna, organització de festivals, rituals… La llengua i la cultura tenen, a més a més d'un sentit de comunicació, un paper simbòlic de cohesió.…”