Adolescents are frequently faced with situations in which they have to make decisions by choosing from a range of possible alternatives. In such circumstances, individual, social, and environmental conditions have an impact on the choice of the final decision in light of the various options presented. The main objective of this study is to analyze the relationship between the psychological well-being of adolescent students and their decision-making style. The research method used corresponds to an ex post facto, quantitative, transversal, correlational, and descriptive design, with an initial sample of 1,262 students from the Autonomous Community of Madrid, Spain, aged 13-19. A subsequent resampling of 385 participants was extracted from the initial sample by proportional allocation to strata (according to the levels of the variables gender, academic year, and educational institution classification) to guarantee the representativeness of the population data. Data collection uses the first Spanish adaptation of Ryff's Psychological well-being Scale and the Flinders Adolescent Decision Making Questionnaire, adapted by Friedman and Mann. The data shows that greater use of adaptive decision-making strategies correlates significantly with greater psychological well-being. In contrast, the correlation is high and negative at the intersection of the maladaptive decision-making variables and psychological well-being.
Con el fin de poder abordar y replantear la educación, desde un aprendizaje en común y en igualdad, se llevó a cabo un estudio que permitiera una aproximación a los paradigmas de pensamiento de los/as jóvenes, que diera pie a una posterior intervención coeducativa en los centros educativos. La investigación parte de una metodología cuantitativa, se aplicó la escala School Doing Gender/Students-Escala de Actitudes del Alumnado hacia la Coeducación (García et al. 2010) a una muestra compuesta por 366 adolescentes de cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria de centros públicos de Sevilla (España). Se analizaron los datos obtenidos atendiendo a tres dimensiones principales: sociocultural, relacional y personal. Los resultados aportan datos significativos en función de la variable género, relacionados con el reparto de responsabilidades (familiares y domésticas), mandatos sociales, estereotipos, roles y relaciones de género, liderazgo, afectividad, violencia de género, creencias, expectativas e identidad de género.
En aquest article s'analitzen els resultats parcials obtinguts en un projecte de recerca d'una universitat de titularitat privada, situada en la zona nord d' Espanya. L'objectiu general de l'estudi es va dirigir a conèixer la percepció de l'alumnat dels graus d'educació infantil i d'educació primària sobre els processos organitzatius que es van establir al llarg del desenvolupament de treballs col·laboratius online. La metodologia utilitzada fou de tall qualitatiu. La recollida de dades es va fer mitjançant l'administració d'entrevistes estructurades. L'anàlisi dels resultats es va fer en tres grans blocs de contingut: 1) implicacions didàctiques de la participació en treballs col·laboratius; 2) avantatges i inconvenients trobats i 3) propostes de millora suggerides. Entre les principals conclusions extretes destaca que la participació en aquest tipus de tasca suposa una primera aproximació al futur professional docent dels estudiants en formació, amb la que, a més es fomenta l'establiment de xarxes de recolzament a l'aprenentatge, així com, que la falta d'implicació i de comunicació presencial dificulten el desenvolupament competencial perseguit amb aquesta eina pedagògica. Entre les propostes de millora formulades es distingeixen la creació de canals de comunicació síncrons; la determinació de co-avaluacions anònimes entre els membres del grup i l'elaboració de document de compromís.
El presente artículo pretende ser una aproximación al concepto de coeducación, exponiendo las características principales de dicho término. La finalidad del trabajo es profundizar sobre el papel que desempeña la escuela coeducativa, observando la transición acaecida desde la escuela mixta. De igual manera, se analiza el papel tan relevante que debe poseer la institución docente, siendo un espacio donde se eduque sobre los prejuicios sexistas existentes, trabajando de manera coordinada con la familia. Además, se expone la legislación educativa española sobre igualdad de género en educación, poniendo de manifiesto que aún quedan desigualdades que superar. En el artículo se presentan los beneficios de la escuela educativa para trabajar la paz, ayudando al alumnado a resolver los conflictos sin recurrir a la violencia. Finalmente se indica que es necesario que el profesorado esté formado en materia de coeducación, para que desde el aula se trabaje a partir del respeto, persiguiendo una igualdad efectiva de género.
scite is a Brooklyn-based organization that helps researchers better discover and understand research articles through Smart Citations–citations that display the context of the citation and describe whether the article provides supporting or contrasting evidence. scite is used by students and researchers from around the world and is funded in part by the National Science Foundation and the National Institute on Drug Abuse of the National Institutes of Health.