<p>Salt té un dels índexs de residents estrangers més elevat de Catalunya i alguns districtes de Girona tenen percentatges similars. Des fa anys hi ha inquietud davant el desenvolupament del racisme: propagació de rumors, prejudicis i formes de racisme més o menys banal, tracte discriminatori en l’espai públic o per part de les institucions, ascens de plataformes polítiques que basen la seva oferta electoral en el rebuig als estrangers. <br />En aquest article s’analitza el procés pel qual aquesta inquietud ha cristal·litzat en una plataforma que es proposa identificar i lluitar contra el racisme que es desenvolupa en els dos municipis. L’interès de la iniciativa rau en la forma que ha adoptat (és una iniciativa heterogènia que acull un mosaic de punts de vista, capacitats i aptituds que constitueixen un repte, però que també són el seu major potencial: al costat immigrants que aporten vincles socials i relats de situacions, hi ha experts en dret, entitats del tercer sector o professorat i estudiants universitaris que contribueixen al diagnòstic social); i també és interessant per la diversitat d’iniciatives que està desenvolupant (activisme social, activitats formació i iniciatives per a diagnòstic de la realitat social). <br />A aquest diagnòstic hi han contribuït els TFG d’un grup d’estudiants de Educació Social, que han realitzat entrevistes a tècnics de l’àmbit social i a població immigrada, per tal de recollir les experiències de racisme i discriminació que ells mateixos han viscut o que han pogut presenciar. <br />L’article exposa el procés de constitució i la línia d’actuació de l’Espai Antiracista i mostra en quina mesura les entrevistes realitzades per a identificar les formes i espais del racisme avalen el seu diagnòstic inicial i poden servir per establir prioritats i definir estratègies de actuació.</p>

RESUMENEl objetivo principal del artículo es presentar una conceptualización teórica de democracia acompañada de una operativización basada en las principales dimensiones que, a nuestro entender, definen el término. Dicho artículo parte del análisis conceptual desarrollado por el equipo Demoskole en el marco de la investigación "Democracia y participación y educación inclusiva en los centros educativos". El artículo se divide en tres secciones principales: en la primera definimos de manera clara qué entendemos por democracia y democracia en la escuela, en la segunda presentamos los ítems de las cuatro dimensiones básicas establecidas por el equipo (gobernanza, habitanza, alteridad y valores, virtudes y capacidades) que hemos definido en el apartado anterior y en la última sección presentamos las conclusiones y algunos aspectos de discusión acordes con aspectos teóricos y prácticos que forman parte del debate actual.Palabras clave: democracia, democracia y escuela, democratización escolar, participación educativa, ciudadanía. ABSTRACT The purpose of this article is to portray a theoretical conceptualization of democracy along with an operativization based upon the main dimensions which, according to our framework, define the concept. The article starts with the conceptual analysis developed by the Demoskole team in the context of the research "Democracy and participation and inclusive education in educational institutions". This job is divided into three main areas: first, a * Demoskole: Democracia, participación y educación inclusiva en los centros educativos es una Investigación I+D de tres años del Plan Nacional financiada por el Ministerio de Educación y Competitividad (MINECO, 2013(MINECO, -2015. Coordinadores: Jordi Feu y Núria Simó. ** Si bien la autoría de este artículo pertenece a las personas mencionadas, buena parte de las reflexiones que aquí aparecen han sido formuladas por los investigadores que integran el grupo Demoskole. Por parte de la Universidad de Girona:

Drawing on ethnographic research in a secondary school in Catalonia, Spain, this article analyzes the relationship between racist violence against students of African origin and racist ideologies held by students, described as a rhetoric of exclusion. I argue for a more detailed and painstaking characterization of students' ethnic discourses as a means of understanding the diversity of these discourses and their connection to intergroup relations.

.