Viticultura, desigualtat i conflicte agrari

Abstract

Aquest llibre aborda les causes de l'anomenat plet dels rabassaires en el període clau de la seva història, el primer terç del segle xx, a partir de l'anàlisi del desenvolupament de la vitivinicultura, de l'estructura de la propietat i de les característiques de les famílies pageses a la regió vinícola del Penedès, principal focus del moviment en aquest període. L'obra explica com des de l'acció col·lectiva es va afrontar la situació crítica de la vitivinicultura mitjançant l'acció sindical, el cooperativisme i la política.

‘A just price is future’: The capital–life conflict in a viticulture region (El Penedès)

“…This industrial development entailed demographic growth that stopped in 1887 with the arrival of the phylloxera blight and the end of Rabassa contracts that established the loss of winegrowers’ right to work the land when more than two‐thirds of the vines died (Colomé & Valls‐Junyent, 2012). Later, the viticulture industry continued to expand due to the diversification of final products and the tariffs imposed on French wines (Soler‐Becerro, 2019). Since the 1960s, the Green Revolution, as in many other enriched countries, provoked several changes in grape farms (McMichael, 2009), such as high levels of mechanisation, technological innovation and company restructuring, the intensification of labour and the use of inorganic fertilisers and other chemical products (Binimelis, 2014).…”

“…Despite the constant development of the sector, the agrarian conflict has been present in El Penedès throughout the 20th century through the organisation of farmers into the Unió de Rabassaires (Soler‐Becerro, 2019) and other farmers’ trade unions in the 21st century. Hence, viticulturists have been demanding decent and just prices for years in a context that has been defined by media and other social agents as a ‘price crisis’.…”

Vins, aiguardents i caves

“…114 La seva gran capacitat de compra, junt a la dels sindicats de Reus i Tarragona, portaria a poder conceptuar el mercat del vi com un oligopsoni. 115 Un article de 1908 afirmava que aquests «Intermediarios tiranos [… ] los precios que pagan por los vinos no llegan a cubrir los gastos de producción»� 116 Aquests majoristes es proveïen a Catalunya, País Valencià, Castella-La Manxa i Andalusia.…”