La problemática de las dinámicas urbanas recientes, denotan un acusado proceso de
descentralización tanto de la población como de las actividades económicas, con importantes flujos de movilidad, e impactos significativos al entorno natural. Esto plantea grandes desafíos en la formulación de políticas públicas, al requerir la incorporación sistemática de criterios de
sustentabilidad social y ambiental en los procesos de desarrollo y evaluación de planes y programas. A escala del planeamiento, se aprecia una disociación operativa en la elaboración de planes de transporte y de ordenamiento, una diferencia significativa en los métodos cuantitativos de soporte a la elaboración del planeamiento territorial, una evaluación social y ambiental disímil en lo que se refiere a criterios y técnicas, y la ausencia de una visión integrada y territorial en la elaboración de dichos planes.
Por lo anterior, se construyó un procedimiento para evaluar la eficiencia ambiental y social de la funcionalidad de áreas metropolitanas basado en un modelo integrado de transporte y uso del suelo, que permita evaluar explícitamente la eficiencia social y sobre todo ambiental del
funcionamiento de las ciudades en relación a las actividades instaladas en el territorio, y a los flujos que estas generan. El diseño del modelo se adecuó a la disponibilidad de información, pero manteniendo una coherencia en todo el procedimiento de cálculo (utilizando técnicas pertinentes en cada tema, pero no las más complejas ni avanzadas), ya que el valor de la
propuesta es la integración de temáticas. Los modelos y sub-modelos implementados
presentan un buen desempeño, pero necesariamente la aplicación debe ser diferencial de la situación con y sin proyecto. Los resultados del modelo deben ser considerados como una tendencia de comportamiento, evaluando la eficiencia de planes o proyectos, respecto de la
situación base. La aplicabilidad del modelo es variada y útil en la medida que ponen de
manifiesto los efectos tradicionalmente conocidos como indirectos (sistémicos) de los
proyectos.
La problemàtica de les dinàmiques urbanes recents denoten un acusat procés de descentralització tant de la població com de les activitats econòmiques, amb importants fluxos de mobilitat i impactes significatius a l’entorn natural. Això planteja grans reptes en la formulació de polítiques urbanes, al requerir la incorporació sistemàtica de criteris de sostenibilitat social i ambiental en els processos de desenvolupament i avaluació de plans i programes. A escala del planejament, s’aprecia una dissociació operativa en l’elaboració de plans de transport i d’ordenament, una diferència significativa en els mètodes quantitatius de suport a l’elaboració del planejament territorial, una avaluació social i ambiental dissímil en el que es refereix a criteris i tècniques i a l’absència d’una visió integrada i territorial en l’elaboració dels citats plans.
Pel citat fins ara, es va construir un procediment per avaluar l’eficiència ambiental i social de la funcionalitat d’àrees metropolitanes basat en un model integrat de transport i de sòl, que permeti avaluar explícitament l’eficiència social i sobre tot ambiental del funcionament de les ciutats en relació a les activitats instal·lades en el territori i als fluxos que aquestes generen. El disseny del model es va adequar a la disponibilitat d’informació, però mantenint una coherència en tot el procés de càlcul (utilitzant tècniques pertinents en cada tema, però no les més complexes ni avançades), ja que el valor de la proposta és la integració de temàtiques. Els models i submodels implementats presenten un bon funcionament, però necessàriament l’aplicació ha de ser diferencial de la situació amb i sense projecte. Els resultats del model han de ser considerats com una tendència de comportament, avaluant l’eficiència de plans o projectes respecte de la situació base. L’aplicabilitat del model és variada i útil en la mesura que posen de manifest els efectes tradicionalment coneguts com indirectes (sistèmics) dels projectes.
The problem is related to recent urban dynamics, that denote a marked process of decentralization of both population and economic activities which will generate substantial mobility flows. This new paradigm involves significant impacts to the natural environment. This raises one of the major challenges in the context of public policy, which is the mainstreaming of social and environmental sustainability criteria in the process of construction and evaluation of the different plans and programs. In these process a) is a functional dissociation between the transportation and land use plans, b) is a significant difference in the quantitative methods that support the development of territorial planning, c) social and environmental assessment are dissimilar in regard to criteria and techniques, and d) there is an absence of an integrated vision in shaping the plans.
Therefore, we implemented a procedure to evaluate the environmental and social efficiency of the functionality of metropolitan areas, based on an integrated transport and land use model, specifically to assess social and environmental efficiency. The final model has been adapted to the availability of information, both in its spatial and temporal scale, a condition that makes possible the replication of the model in other regional situations, as well as updating the parameters and calibrated coefficients. The model maintains consistency throughout the calculation procedure, including relevant techniques for each topic, but not the most complex and advanced, because the value of the proposal is the integration between the various issues involved. The implemented sub-models show good performance. While errors are significant in some cases, the model must be applying to assess the differential impact of the situation with and without the project, eliminating the absolute estimation error, giving greater validity to measure the specific effect of project or plan. The results of each stage of the model should be considered as a trend behaviour, which generates a more or less efficient (sustainable) that the base situation. The applications of the model can be very varied and useful to the extent that show traditionally known as the indirect effects (systemic) of projects.
