The Scope and the Subtleties of the Contextualism–Literalism–Relativism Debate

Abstract

In recent years, a number of new trends have seen light at the intersection of semantics and philosophy of language. They are meant to address puzzles raised by the context-sensitivity of a variety of natural language constructions, such as knowledge ascriptions, belief reports, epistemic modals, indicative conditionals, quantifier phrases, gradable adjectives, temporal constructions, vague predicates, moral predicates, predicates of personal taste. A diversity of labels have consequently emerged, such as 'contextualism', 'indexicalism', 'invariantism', 'literalism', 'minimalism', and 'relativism', variously qualified. The goal of this essay is to pinpoint the issues that lie at the heart of the recent debates, clarify what is at stake, and provide a snapshot of the current theoretical landscape.1172 Isidora Stojanovic

Quaderns de filosofia VI, 2

“…El ben cert és que les postures dicticistes són difícils de classificar; Borg mateixa (2010, 38) les considera més properes al tradicionalisme que no pas al contextualisme, i Recanati (2004) es reserva l'etiqueta "contextualisme" per a les teories que admeten dependència contextual no marcada per la semàntica ni la sintaxi, de manera que per comptar com a contextualista no n'hi hauria prou amb analitzar "a és verd" com a (10a) o (10b). Tanmateix, els defensors de les postures dicticistes han estat classificats com a "contextualistes moderats" (Cappelen i Lepore 2005) o "contextualistes de corrent majoritari" (Stojanovic 2008). La raó per classificar-los així és que aquestes propostes tracten com a díctics expressions que no ho són de manera òbvia: paraules com "jo", "ací" o "aquest" pertanyen a un grup d'expressions on els mots "verd", "ploure" o "creure" no semblen estar-hi inclosos, i de fet, com ara explicarem, aquelles mostren un comportament molt distint al d'aquestes altres pel que fa a fenòmens com ara anàfora, el•lipsi o discurs indirecte.…”

“…Hi ha, tanmateix, una diferència fonamental entre aquesta i aquella: la noció de veritat. El fet de relativitzar els valors semàntics dels enunciats a dos contexts distints fa possible de definir la noció de veritat de diverses maneres: pot ser una propietat dels enunciats i ser relativa al context d'emissió i d'avaluació, pot ser una propietat dels continguts i ser relativa als contexts d'avaluació, o pot ser una propietat de les emissions i no ser relativa a cap paràmetre (vegeu MacFarlane 2003bi Stojanovic 2008. Els relativistes sovint adopten la primera d'aquestes, ço és, la noció triàdica de veritat:…”

“…Per a una discussió general sobre el debat entre contextualisme, relativisme i minimisme en el context dels dominis de quantificació, vegeuStojanovic (2008).…”

What Will Be Best for Me? Big Decisions and the Problem of Inter-World Comparisons

“…18 It is plausible to assume that there are also inadequate standards of the good life. 19 We can leave the question open here whether the semantics of happiness attributions is contextualist or not (and rather invariantist or relativist; for a recent overview over some of the main semantic options in general, see Stojanovic 2008), that is, whether or not the truth conditions or the meaning of sentences of the type 'A is happy' or 'A is happier than B' varies with attributor's context's standards of the good life. Could one deny that such statements have truth conditions in the first place?…”

On Value‐Attributions: Semantics and Beyond

“…That would be, for instance, if not the most accurate then at least not an inaccurate description of contextualism in the sense of Recanati (). As for the different meanings that the term ‘contextualism’ receives in the different debates, see the discussion in Stojanovic ().…”