“…Als estudis experimentals i als estudis de cas, el límit d'edat utilitzat pels autors per a parlar d'esquizofrènia tardana o molt tardana també era variant. Nou estudis van utilitzar el límit que estableix el DSM-III-R (APA, 1987), segons el qual a partir dels quaranta-cinc anys l'inici de l'esquizofrènia es diagnostica com a esquizofrènia tardana (Adityanjee i Khandelwal, 1989;Castley i Murray, 1993;Davidson i al., 1996;Howard i al., 1993;Jeste i al., 1995;Mulsant i al., 1993;Pearlson, 1989;Rabins i Laurisha, 2003;Yassa i Suranyi-Cardotte, 1993) , 1977, 2003), i els tres estudis més recents van seguir els criteris establerts pel Consens Internacional d'Esquizofrènia Tardana, que defensa el diagnòstic de l'esquizofrènia tardana per a edats compreses entre els quaranta i els seixanta anys i de l'esquizofrènia molt tardana a partir dels seixanta anys (Meesters i al., 2012;Moore i al., 2006;Sharma i al., 2014).…”