Schizophrenia in Late Life: Elderly Patients Admitted to an Acute Care Psychiatric Hospital

Abstract

Although a considerable body of biological and clinical data has been accumulated on the mood disorders and organic disorders of late life, only a handful of studies have focused on aging schizophrenia patients. Using the results of a comprehensive evaluation of all elderly patients admitted over a 30-month period to a 26-bed acute care geriatric unit, we compared the demographic, social, and clinical characteristics of schizophrenia patients, patients with recurrent major depression with and without psychotic features, and patients with primary degenerative dementia of the Alzheimer's type with and without delusions. The main findings of this study are that elderly schizophrenia patients were younger, more often African-American, more often single, and poorer than the other groups. A concomitant history of substance abuse and institutionalization as an outcome were more frequent among schizophrenia patients. Like the older depressed and demented patients, schizophrenia patients were predominantly female and commonly presented with several medical disorders. The potential significance of these findings is discussed in the context of the literature on the long-term outcome of schizophrenia.

Racial Differences in Adherence to Antidepressant Treatment in Later Life

“…Prior studies indicate that African-American older adults have lower rates of depression diagnoses in clinical settings than older white patients [21-24], and results from qualitative studies of mixed-age samples suggest that African-American patients may find antidepressant treatment less acceptable than white patients [25]. When African Americans do seek specialty mental health care, they have fewer appointments and are more likely than white patients to terminate treatment prematurely [26, 27].…”

Esquizofrènia tardana, un diagnòstic diferent?. Conceptualització i simptomatologia

“…Tres estudis troben un percentatge més alt d'esquizofrènics tardans que presenten símptomes negatius (Cohen i al., 2008;Harris i Jeste, 1989;Yassa i Suranyi-Cadotte, 1993). Altres tres estudis, però, afirmen el contrari (Howard, 2001;Mulsant i al., 1993;Vahia i al., 2007). Finalment, els estudis de Harris i Jeste (1988) i Meesters i al.…”

“…En aquesta línia, ser dona Harries i Jeste, 1989;Harvey i al., 2012;Howard, 2001;Jeste i al., 1995;Riecher-Rösseler i al., 1997), l'existència d'una personalitat premòrbida prèvia esquizoide o paranoide (Howard, 2001;Jeste i al., 1995;Pearlson i al., 1989), patir deliris de persecució o de paraments Howard, 2001;Howard i al., 1993Howard i al., , 2000Pearlson i al., 1989;Riecher-Rössler i al., 1997;Sharma i al., 2014;Vahia i al., 2007) o la presència d'al·lucinacions, ja siguen auditives, visuals o tàctils Harries i Jeste, 1989;Howard i al., 2000;Mulsant i al., 1993;Rabins i Laurisha, 2003;Riecher-Rösseler i al., 1977;Sharma i al., 2014;Vahia i al., 2007;Yassa i Suranyi-Cadotte, 1993) …”

Esquizofrènia tardana, un diagnòstic diferent?. Conceptualització i simptomatologia

“…Als estudis experimentals i als estudis de cas, el límit d'edat utilitzat pels autors per a parlar d'esquizofrènia tardana o molt tardana també era variant. Nou estudis van utilitzar el límit que estableix el DSM-III-R (APA, 1987), segons el qual a partir dels quaranta-cinc anys l'inici de l'esquizofrènia es diagnostica com a esquizofrènia tardana (Adityanjee i Khandelwal, 1989;Castley i Murray, 1993;Davidson i al., 1996;Howard i al., 1993;Jeste i al., 1995;Mulsant i al., 1993;Pearlson, 1989;Rabins i Laurisha, 2003;Yassa i Suranyi-Cardotte, 1993) , 1977, 2003), i els tres estudis més recents van seguir els criteris establerts pel Consens Internacional d'Esquizofrènia Tardana, que defensa el diagnòstic de l'esquizofrènia tardana per a edats compreses entre els quaranta i els seixanta anys i de l'esquizofrènia molt tardana a partir dels seixanta anys (Meesters i al., 2012;Moore i al., 2006;Sharma i al., 2014).…”

“…Nou estudis coincideixen en el fet que la ràtio d'al·lu-cinacions auditives, visuals i tàctils és major a l'esquizofrènia tardana en relació amb l'esquizofrènia primerenca Harries i Jeste, 1989;Howard i al., 2000;Mulsant i al., 1993;Rabins i Laurisha, 2003;Riecher-Rös-seler i al., 1977;Sharma i al., 2014;Vahia i al., 2007;Yassa i Suranyi-Cadotte, 1993). Pearlson i al.…”