2015
DOI: 10.12795/raa.2015.i08.06
|View full text |Cite
|
Sign up to set email alerts
|

Los misterios del patrimonio y el turismo en Elche. Lo global (Unesco) en lo local (identidad)

Abstract: Resumen.Elche es un municipio con tres elementos patrimoniales reconocidos por la UNESCO en distintas categorías -Palmeral de Elche (2000), Misterid'Elx (2001) y Museo Escolar de Pusol (2009)-y, también, es un municipio inmerso desde hace dos décadas en un proceso de desindustrialización del sector del calzado, motor tradicional de la economía local. Para enfrentar esta situación socioeconómica, el gobierno municipal optó por un desarrollo 'sostenible' del sector turístico como vehículo para frenar el deterio… Show more

Help me understand this report

Search citation statements

Order By: Relevance

Paper Sections

Select...
1
1

Citation Types

0
0
0
1

Year Published

2017
2017
2023
2023

Publication Types

Select...
5

Relationship

1
4

Authors

Journals

citations
Cited by 5 publications
(2 citation statements)
references
References 1 publication
0
0
0
1
Order By: Relevance
“…Una mirada que no nega, sinó que pot fins i tot reforçar la preservació i els usos recreatius o turístics dels espais naturals, predominants en l'actualitat, però que, en canvi, sí que posa en qüestió una mirada exclusivament contemplativa del paisatge associada amb una noció de natura verge o pristina, tot posant en entredit l'ordre jeràrquic habitual en tot procés de patrimonialització de les runes. Una educació territorial basada en l'ensenyament de les runes requereix, prenent la terminologia emprada per Carmona Zubiri et al (2015), que les poblacions amb vincles quotidians amb els paisatges «donin valor» a les runes, en una valoració que podem anomenar «cap endins», abans que aquestes runes siguin valorades «cap enfora» per mitjà d'un procés de patrimonialització en el marc de l'economia de mercat del sistema capitalista. Aquest ensenyament hauria de permetre l'emergència de múltiples significats al voltant tant de les runes com dels indrets i dels processos en què s'emmarquen, i establir un diàleg entre els passats, el present i els futurs dels llocs enrunats.…”
Section: Conclusió: Runes Paisatge I Educació Territorialsunclassified
“…Una mirada que no nega, sinó que pot fins i tot reforçar la preservació i els usos recreatius o turístics dels espais naturals, predominants en l'actualitat, però que, en canvi, sí que posa en qüestió una mirada exclusivament contemplativa del paisatge associada amb una noció de natura verge o pristina, tot posant en entredit l'ordre jeràrquic habitual en tot procés de patrimonialització de les runes. Una educació territorial basada en l'ensenyament de les runes requereix, prenent la terminologia emprada per Carmona Zubiri et al (2015), que les poblacions amb vincles quotidians amb els paisatges «donin valor» a les runes, en una valoració que podem anomenar «cap endins», abans que aquestes runes siguin valorades «cap enfora» per mitjà d'un procés de patrimonialització en el marc de l'economia de mercat del sistema capitalista. Aquest ensenyament hauria de permetre l'emergència de múltiples significats al voltant tant de les runes com dels indrets i dels processos en què s'emmarquen, i establir un diàleg entre els passats, el present i els futurs dels llocs enrunats.…”
Section: Conclusió: Runes Paisatge I Educació Territorialsunclassified
“…El proceso de patrimonialización supone «una separación física y simbólica del elemento a conservar de otros elementos de su entorno y después una recontextualización» (Frigolé, 2014: 32). Una recontextualización que supone su capitalización (Carmona-Zubiri, Travé-Molero y Nogués-Pedregal, 2015;Frigolé, 2014: 37), es decir, su transformación en un proyecto económico que no viene dado por la historia o el territorio (Rautenberg, 2000: 2), lo cual explica que patrimonialización y desarrollo se hayan convertido en un binomio habitual (Frigolé, 2014: 38) en las planificaciones tecnocráticas de los Estados a través de sus instituciones y sus prácticas burocráticas (Guillaume, 1990: 13), como, en este caso, vendría a ilustrar el plan Futurelx (1998)(1999)(2000)(2001)(2002)(2003)(2004)(2005)(2006)(2007)(2008)(2009)(2010)(2011). No obstante, se da la paradoja de que al mismo tiempo que es mercantilizado, el patrimonio sigue siendo aquello que no debe ser vendido, porque además de un significado económico sigue teniendo una carga política y moral (Frigolé, 2014: 39), lo cual abre la puerta a enfrentamientos entre diferentes formas de entender los valores y los objetivos primordiales de los elementos patrimonializados (Gómez, 2017), especialmente en contextos turísticos, ya estén en construcción -como el caso de Elche, donde estos enfrentamientos se producen dentro del propio grupo que controla el patrimonio-o consolidados (Hernández-Ramírez y Quintero, 2019).…”
Section: Marco Teóricounclassified