Llevar un «libro de cuenta y razón» en la Provenza moderna (siglos XVI-XVIII): escritura doméstica y relato de uno mismo

Abstract

* Traducción del francés al español: Ignasi Fernández Terricabras. ResumenLa autora analiza 87 libros de cuenta y razón escritos en francés en Provenza entre los siglos xvi y xviii, tanto en sus aspectos materiales como sociales. Aunque existen modelos y rasgos comunes, entre ellos predomina una diversidad que permite a cada escritor una apropiación personal de la escritura. El libro de cuenta y razón es pues una forma de egodocumento que no viene definido ni por un género literario, ni por la existencia de una conciencia explícita de uno mismo, sino, simplemente, por los modos empíricos que cada escritor utiliza para presentar su vida cotidiana.Palabras clave: Provenza; edad moderna; egodocumentos; libros de cuenta y razón Resum. Portar un «llibre de compte i raó» a la Provença moderna (segles xvi-xviii): escriptura domèstica i relat d'un mateixL'autora analitza 87 llibres de compte i raó escrits en francès a la Provença entre els segles xvi i xviii, tant en els seus aspectes materials com socials. Tot i que hi ha models i trets comuns, entre ells predomina una diversitat que permet a cada escriptor una apropiació personal de l'escriptura. El llibre de compte i raó és, doncs, una forma d'egodocument que no ve definida ni per un gènere literari ni per l'existència d'una consciència explícita d'un mateix, sinó, senzillament, pels modes empírics que cada escriptor utilitza per presentar la seva vida quotidiana.Paraules clau: Provença; edat moderna; egodocuments; llibres de compte i raó Abstract. Keeping a «book of account and reason» in early modern Provence (16th-18th century): Domestic writing and a tale of one's selfThis article explores both the material and social aspects of 87 «books of account and reason» written in French in the region of Provence from the 16th-18th century. Although the books share common contents and forms, they reveal a diversity that allows each writer to personally appropriate the narratives. These «books of account and reason» are therefore a form of egodocument that cannot be defined as a literary genre or as testimonies to the self, but as empirical processes used by each writer to provide an account of his or her own life.

Innovations and the art of deception: mixed cloths in Venetian Crete (17th century)

“…We also have (a few) documents in which the authors recorded information about their own clothes (Luciani 2013), including diaries and autobiographies («a weapon against forgetfulness and a tool of memory»; Amelang 2005). 7 Clothing was a language that formed recurrent images (Ebben 2010).…”