Llengua i Internet: text i pretext

Abstract

Una taula rodona ens pot donar moltes sorpreses. Si el tema és la "llengua i les noves tecnologies" hem d'estar disposats a sentir de tot, fins els punt de no saber si els participants parlen del mateix. L'espectacle està garantit si i la taula està constituïda per una mostra representativa dels poders "fàctics" que es mouen entorn de la llengua: representants d'institucions que vetllen per la seva difusió i conservació, un ejecutiu d'una de les empreses més importants de software del món, un periodista i un escriptor. La llengua objecte del debat és el castellà. És un detall no trivial que puntualitzo per raons estrictament de rigor; si la llengua hagués estat una altra, el fil discursiu d'alguns del ponents hagués seguit una altra trajectòria: ni millor ni pitjor, diferent.Els components de la taula que vetllen per la puresa de la llengua van desgranant el seu discurs. L'essència del contingut és que Internet té una incidència negativa sobre la llengua, de manera que cada cop es parla i, sobre tot, s'escriu pitjor: els "chats" i el correu electrònic són una demostració palpable de la degradació que està sofrint. Entre d'altres característiques negatives d'aquest sistema de comunicació, assenyalen que la semàntica del discurs s'està empobrint ja que s'observa una disminució en l´ús de mots plens de significat en favor de les onomatopeies, pronoms, dibuixos, signes auxiliars i tota mena de recursos que podríem considerar perifèrics respecte del llenguatge; les normes ortogràfiques senzillament s'ignoren, s'ajunten mots que s'han d'escriure separats, desapareixen els accents, s'introdueixen mots de l'anglès de manera incontrolada ... Siyusun ;-)Joan L'autoria del text podria correspondre a un estudiant de cinquè curs de Filologia, a un executiu d'una empresa multinacional o a un professor de Física. Si féssim un estudi sociològic dels usuaris d'Internet, probablement ens trobaríem que tots estan escolaritzats i quan escriuen un examen o un informe segur que fan ús dels seus coneixements normatius sobre la llengua i elaboren uns textos que serien jutjats com a perfectament correctes per part dels qui vetllen pel compliment de les normes. No es tracta, doncs, d'illetrats que desconeixen les més elementals regles de l'expressió escrita i de l'ortografia.Per alguns dels ponents, la Gran Xarxa exerceix un efecte negatiu respecte de la llengua i constitueix una força desintegradora en la mesura que individus coneixedors de les normes, quan es posen davant

Anàlisi del discurs de la informàtica: aplicació a l'estudi de la descripció

“…És per això que Internet apropa les persones, ja que hi permet la comunicació i també l'establiment de vincles duradors entre aquestes (Lameiro, 1998 (Fuster, 1996: 25), en català aquest fenomen o fenòmens semblants ja han començat a manifestar-se: (Martí, 1999). Aquesta autora afirma que a Internet les persones s'expressen de manera diferent i proposa l'exemple següent:…”