Les creences del professorat sobre l’ensenyament de la gramàtica a l’aula: cap a una tipologia de docents

Abstract

Resum: L'article s'insereix en la tradició d'estudis sobre els sabers i les creences del professorat que indaguen en les concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge com a punt de referència per a la planificació de la millora dels criteris d'intervenció a les aules. Recull dos estudis paral·lels que pretenen conèixer la cognició i les pràctiques dels docents en relació amb l'ensenyament de la gramàtica, un sobre una mostra de professorat de primària i de secundaria encarregat de l'ensenyament del català i el castellà, i un altre sobre una mostra de professorat de català com a segona llengua en l'àmbit de l'ensenyament d'adults. En tots dos casos, les respostes a un qüestionari sobre el paper de la gramàtica en l'ensenyament de la llengua i sobre les pràctiques habituals permeten establir una tipologia en què es distingeixen perfils docents diferenciats.

Teachers’ concepts on the teaching of grammar in relation to the teaching of writing in Spain: A case study

“…The objective of the first interview was to explore the problems that, in the teacher's opinion, were present in the writing-grammar interplay, in order to put them on a common footing, and to address possible solutions at the subsequent cycle of seminars in which the six interviewed teachers and four researchers would participate; the second interview aimed at a final reflection about the whole project. This was based on the idea that teachers' concepts could undergo a process of change when dealt with overtime and within a community of discussion, and that this was a fundamental step when exploring paths aimed at teaching innovation (Bastons et al, 2017;Engeström, 2011;Fontich & Birello, 2015). Seminars are currently under exploration (see Fontich, 2017) and will not be addressed in here.…”

“…Table 1 presents the variables, the statements, the final average score, and the score dispersion/concentration. The results showed teachers' slight tendency to adhere to what research deems as good practices in variables (1) to (4), and a slight tendency to adhere to what research deems as bad practices in variables (5) and (6), being the answers in all variables (but (4) and (5)) dispersed (see Bastons et al, 2017, andBirello, 2015 and for some deliberations on the rest of the Likert). Teachers discard memory-related procedures (in (1)).…”

“…Here is where we locate the study presented in this paper, with some results from our analysis of a teacher's concepts concerning the teaching of writing and grammar (for other results within the same research project, see also Fontich & Birello, 2015;Fontich & Camps, 2015;and Bastons et al, 2017) 2 . Section 3 describes the basic methodological layout of the study and section 4 some of the general results are briefly presented, enabling us to extensively focus on the analysis of one of the interviews (section 5).…”

The relation of second language acquisition, instructed second language acquisition, and language teaching from the lens of second language tense-aspect

“…15The publication of Alonso et al (2011; 2021) was an inspiration to other learner pedagogical grammars based on cognitive linguistics, such as Petri et al (2015) for Italian and Bastons et al (2011) for Catalan.…”

La enseñanza reflexiva de las lenguas en contextos multilingües (EGRAMINT)

“…1.1. La investigación sobre la enseñanza de la gramática y el sistema didáctico Desde la Didáctica de la lengua como área de conocimiento específica nos basamos, en primer lugar, en las investigaciones sobre la realidad de la enseñanza de la gramática en las aulas (Camps, 2000;Fisher, 2004, entre otros) en relación con: a) distintos conceptos gramaticales para delimitar los aprendizajes y los obstáculos de los estudiantes; las creencias de los profesores (Bastons et al, 2017;Camps y Fontich, 2019;Fontich y Camps, 2015;Myhill et al, 2013;Rijt et al, 2019); b) la transposición didáctica de los contenidos gramaticales en manuales escolares (Awramiuk y Szymánska, 2019;Gutiérrez y Romero, 2020;Martínez Navarro, 2000;Ribas, 2010;Rodríguez-Gonzalo y Zayas, 2017); y c) sobre los contenidos efectivamente enseñados, mediante el análisis de las interacciones o documentos de aula como los cuadernos escolares (Bernal, 2010;Funke, 2018) o mediante el análisis de las intervenciones docentes (Canelas-Trevisi, 2010;Dolz, Jacquin y Scheneuwly, 2006;Graça y Álvares Pereira, 2012;Paolacci y Garcia-Debanc, 2005;Rodríguez-Gonzalo et al, 2022).…”