2009
DOI: 10.3989/tp.2009.09023
|View full text |Cite
|
Sign up to set email alerts
|

La perduración del poder en un espacio arquitectónico simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de L’Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona)

Abstract: La perduración del poder en un espacio arquitectónico simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona) La perduration du pouvoir dans un espace architectonique symbolique. La tour T-3 du site protohistorique de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragone) Jordi Diloli Fons (*) RESUMENLos trabajos arqueológicos efectuados en el asentamiento protohistórico de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona) han permitido localizar una torre fortificada de planta circular (T3),… Show more

Help me understand this report

Search citation statements

Order By: Relevance

Paper Sections

Select...
1
1
1
1

Citation Types

0
1
0
10

Year Published

2013
2013
2022
2022

Publication Types

Select...
3
2

Relationship

2
3

Authors

Journals

citations
Cited by 7 publications
(11 citation statements)
references
References 0 publications
0
1
0
10
Order By: Relevance
“…) illustrate that the phenomenon was quite extensive (Barrachina et al . ; Diloli ). There are several reasons why we postulate an aristocratic model in which the inheritance or sharing of power must have played a major role.…”
Section: Taming a Land: The Lower Ebro Protohistoric Landscapementioning
confidence: 99%
“…) illustrate that the phenomenon was quite extensive (Barrachina et al . ; Diloli ). There are several reasons why we postulate an aristocratic model in which the inheritance or sharing of power must have played a major role.…”
Section: Taming a Land: The Lower Ebro Protohistoric Landscapementioning
confidence: 99%
“…Així, juntament amb els poblats formats per agrupacions de cases de plantes senzilles, apareixen edificis diferenciats des del punt de vista arquitectònic (Bea et al 2012b). Alguns d'aquests edificis estan formats per una construcció turriforme, de planta circular o absidal, on tenien lloc activitats domèstiques a més de les purament defensives o de vigilància, i que ha donat peu a la denominació de "cases torre" (Moret 2006;Diloli 2009), si bé també es documenten edificis més complexos, amb diverses estances, amb caràcter residencial (Bea et al 2012b). A diferència de la construcció de la zona 9 de Sebes, aquests edificis no formen part de nuclis d'hàbitat sinó que són construccions aïllades, i han estat definits com a mostres d'una arquitectura de prestigi, vinculada a les elits emergents que intenten consolidar-se en un moment de complexificació sociopolítica.…”
Section: Discussió I Conclusionunclassified
“…Tot i amb això, el procés d'iberització en aquesta zona és encara prou desconegut. Molts dels assentaments del primer ferro documentats són abandonats -majoritàriament, després d'haver patit incendis-durant la segona meitat del segle vii o inicis del segle vi aC, com en el cas del Barranc de Gàfols (Sanmartí et al 2000) o el Molar (Rafel et al 2008), si bé es coneixen alguns exemples d'assentaments amb continuïtat d'ocupació des de l'ibèric antic fins a l'ibèric ple o final, com el Castellot de la Roca Roja de Benifallet (Belarte, Noguera i Sanmartí 2002), l'Assut de Tivenys (Diloli 2009) i, probablement, els Castellons de Flix (Genera et al 2006). En el cas de l'assentament de Sebes el poblat de primer ferro va ser abandonat gradualment.…”
Section: Introduccióunclassified
“…La construcción de nuevas fortifi caciones y el reforzamiento de las ya existentes es una respuesta lógica a esa inseguridad, y pueden encontrarse muestras de tal comportamiento en varios núcleos ibéricos de la región; cinco km río arriba de Tortosa, en el poblado de Les Planetes (Tortosa, Baix Ebre), se modifi caron los accesos al interior del asentamiento, con la inutilización de su única puerta conocida, situada junto a la torre que corona el poblado (Diloli et alii 2009). Más al norte, en el asentamiento de L'Assut de Tivenys se documentan varias reformas y mejoras en su ya de por sí aparatoso sistema defensivo, e incluso la destrucción violenta de la llamada torre T-3 en los últimos tiempos de la contienda, o en el inicio de la dominación romana (Diloli 2009). En el Castellet de Banyoles de Tivissa es muy posiblemente en estos momentos cuando se construyeron sus dos impresionantes torres de planta pentagonal fl anqueando el acceso al poblado (Pallarés 1983-84), a pesar de las difi cultades que entraña la datación en nuestros días de unos restos excavados de antiguo, a lo que se añade el hecho de que las torres fueron objeto de una restauración en los años cuarenta, tal como han puesto de manifi esto las recientes campañas de excavación (Asensio et alii 2011).…”
Section: éPoca Ibéricaunclassified