La hermenéutica feminista islámica aplicada a la reinterpretación de El Corán

Abstract

ResumenEl presente artículo estudia el origen y desarrollo de la hermenéutica feminista islá-mica de los textos fundacionales del islam -El Corán y la Sunna-. La reinterpretación de los textos sagrados fundacionales del islam, alejada de las lecturas tradicionales patriarcales y misóginas, surgió a finales de los años 80 y principios de los 90, dando nacimiento al paradigma del Feminismo Islámico como crítica a la identificación del islam como generador de desigualdades de género. Nuestro análisis de las primeras propuestas metodológicas -así como otras más recientes desde enfoques innovadores-realizadas por pensadoras y teólogas musulmanas en torno al papel liberador que pueden desempeñar los textos sagrados en la emancipación de la mujer musulmana, concluye que la hermenéutica exegética, desde los inicios del islam, ha registrado divergencias metodológicas que no han abocado en un consenso normativo global. Palabras clave: Género, Feminismo islámico, hermenéutica, El Corán, iytihad. AbstractThis article focuses on the origin and development of Islamic feminist hermeneutics of the foundational texts of Islam -the Quran and Sunnah -. The reinterpretation of the founding scriptures of Islam, far from the traditional patriarchal and misogynistic readings, emerged in the late 80s and early 90s, giving birth to the paradigm of Islamic feminism as critical to the identification of Islam as a source of inequalities gender. Our analysis of the first methodological proposals -as well as more recent from innovative approaches -made by Muslim theologians and thinkers women about the liberating role of sacred texts can play in the emancipation of Muslim women concludes

Problematitzant els feminismes islàmics

“…Per tant, són coetanis a l'encunyació del terme feminisme a França. El context històric en què tenen origen és la lluita anticolonial per la independència, i es veuen impulsats per dos factors de desenvolupament: la Nahda, el moviment intel•lectual reformista que va sorgir a finals del segle XIX, i l'augment de l'alfabetització entre les dones (Paradela, 2015;Torres, 2015). Tenen un caràcter de militància social i política, entenent que l'emancipació anticolonial no es podia separar de la igualtat de gènere.…”

“…A l'altre extrem, hi ha una postura de demonització de l'islam que el culpabilitza de l'opressió de la dona, i que planteja que l'única opció per a l'alliberament és l'abandonament de la religió (Valcárcel i Rivera de la Fuente, 2014). Per als partidaris d'aquest corrent, l'emancipació no pot ser entesa en termes islàmics i no reconeix els feminismes islàmics com a un interlocutor vàlid (Ali, 2012;Torres, 2015). El discurs hegemònic occidental considera que les dones musulmanes estan oprimides i recloses en un vel, el qual esdevé l'element central dels discursos sobre la regió que alimenten el racisme i la islamofòbia.…”

“…Hi ha una obsessió amb el simbolisme del hijab tant en els discursos contemporanis occidentals com en els islàmics (Lamrabet, 2014;Torres, 2015). Pels islamistes, el hijab se situa al centre de la identitat islàmica i s'entén com un mandat diví.…”

“…És així com les interpretacions ofereixen el punt de vista de la persona que l'ha realitzat, però no representen la intenció divina. La comprensió del missatge alcorànic és humana i, per tant, discutible (Torres, 2015).…”

“…L'objectiu dels feminismes islàmics no és la reinterpretació en si, sinó el canvi social que es pugui produir. L'hermenèutica per si sola no pot posar fi a pràctiques patriarcals, però sí que permet deslegitimar lectures patriarcals i generar nous models de comportament basats en la igualtat i justícia social (Valcárcel i Rivera de la Fuente, 2014;Torres, 2015). La reinterpretació és, doncs, un mitjà per aconseguir el canvi social.…”