2014
DOI: 10.5565/rev/studiaaurea.137
|View full text |Cite
|
Sign up to set email alerts
|

La construcción dialógica del placer en el «De vero bono» de Lorenzo Valla

Abstract: ResumenEl propósito de este artículo es analizar la estructura dialógica del De vero bono (también conocido como De voluptate y De vero falsoque bono, los títulos de su primera y segunda versión respectivamente) de Lorenzo Valla (c.1407-1457), con la intención de comprender cómo se construyen y representan en este texto distintas concepciones sobre el placer. Observaremos entonces los vínculos que presenta con la tradición pagana (con especial énfasis en el epicureísmo, escuela filosófica que estaba siendo ree… Show more

Help me understand this report

Search citation statements

Order By: Relevance

Paper Sections

Select...
1

Citation Types

0
0
0
1

Year Published

2018
2018
2023
2023

Publication Types

Select...
2
2

Relationship

0
4

Authors

Journals

citations
Cited by 4 publications
(1 citation statement)
references
References 9 publications
0
0
0
1
Order By: Relevance
“…En referència a les qualitats referides a la riquesa i els plaers abundats (divitiis, atque deliciis affluens), el Panormita les fa valdre en consonància a la seua concepció de l'amor, que partia de la difusió quatrecentista de les idees de l'epicureisme, les quals sostenien que la vida humana havia de ser regida i dedicada als plaers materials. Beccadelli, per la seua obra Hermaphroditus, se'l coneixia entre els humanistes com un gran defensor d'aquesta filosofia, adscripció a la qual el va lligar Lorenzo Valla, quan el va fer defensor d'aquesta doctrina en els diàlegs de De voluptate (1431) (Vilar 2014 (Wind 1972: 142-144). Dins d'aquesta ambivalència, en què la Venus celest es correspon amb l'amor pur i honest i la Venus terrenal es deixa portar pel plaer carnal, hi trobem, per exemple, la filiació celest de l'amor en què es basa el Curial e Güelfa (Soler 2016(Soler : 1702.…”
Section: Anàlisi De Les Fontsunclassified
“…En referència a les qualitats referides a la riquesa i els plaers abundats (divitiis, atque deliciis affluens), el Panormita les fa valdre en consonància a la seua concepció de l'amor, que partia de la difusió quatrecentista de les idees de l'epicureisme, les quals sostenien que la vida humana havia de ser regida i dedicada als plaers materials. Beccadelli, per la seua obra Hermaphroditus, se'l coneixia entre els humanistes com un gran defensor d'aquesta filosofia, adscripció a la qual el va lligar Lorenzo Valla, quan el va fer defensor d'aquesta doctrina en els diàlegs de De voluptate (1431) (Vilar 2014 (Wind 1972: 142-144). Dins d'aquesta ambivalència, en què la Venus celest es correspon amb l'amor pur i honest i la Venus terrenal es deixa portar pel plaer carnal, hi trobem, per exemple, la filiació celest de l'amor en què es basa el Curial e Güelfa (Soler 2016(Soler : 1702.…”
Section: Anàlisi De Les Fontsunclassified