Intervención logopédica en los trastornos fonológicos desde el paradigma psicolingüístico del procesamiento del habla

RESUMOTema: avaliação e intervenção na disortografia. Objetivo: descrever e discutir os achados encontrados na literatura sobre a disortografia segundo a sua definição, etiologia, classificação da semiologia dos erros, quadro clínico, avaliação e intervenção. Conclusão: a avaliação e a intervenção fonoaudiológica com a disortografia devem estar baseadas na classificação semiológica dos erros, pois desta forma, pode-se compreender cada tipo de erro e os fatores cognitivos ou linguísticos implicados. Isso se associa às orientações aos pais e professores de como enfocar o trabalho com a ortografia, seja em casa ou na escola sem gerar angústia e ansiedade na criança.

show abstract

“…A figura 1 apresenta as classificações da disortografia segundo a literatura especializada 15,[27][28][29] .…”

Section: Avaliação E Intervenção Baseada Na Semiologia Dos Errosunclassified

Avaliação e intervenção da disortografia baseada na semiologia dos erros: revisão da literatura

et al. 2010

View full text Add to dashboard Cite

show abstract

“…Studies have reported that the development of phonological awareness skills occurs in a sequential pattern, beginning in the 1st months of a child’s life, before entering school. However, these skills have been described to have an important role in reading acquisition, as the perception that speech has an underlying phonemic structure allows storage in long-term phonological memory, using the generative mechanism of phonological memory, which converts spellings into phonology ( Chard and Dickson, 1999 ; Cervera-Mérida and Ygual-fernández, 2003 ; Gombert, 2003 ; Hayes and Slater, 2008 ; Germano and Capellini, 2011 ). Along with phonological awareness, phonological memory or verbal short-term memory (capacity of temporary storage based on sound information) has been highlighted as a component of phonological processing, that is required in reading development ( Wagner and Torgesen, 1987 ; Gathercole et al, 1999 ; Alloway et al, 2005 ).…”

Section: Introductionmentioning

confidence: 99%

Screening Protocol for Early Identification of Brazilian Children at Risk for Dyslexia

2017

View full text Add to dashboard Cite

Early identification of students at risk of dyslexia has been an educational challenge in the past years. This research had two main goals. First, we aimed to develop a screening protocol for early identification of Brazilian children at risk for dyslexia; second, we aimed to identify the predictive variables of this protocol using Principal Component Analysis. The major step involved in developing this protocol was the selection of variables, which were chosen based on the literature review and linguistic criteria. The screening protocol was composed of seven cognitive-linguistic skills: Letter naming; Phonological Awareness (which comprises the following subtests: Rhyme production, Rhyme identification, Syllabic segmentation, Production of words from a given phoneme, Phonemic Synthesis, and Phonemic analysis); Phonological Working memory, Rapid naming Speed; Silent reading; Reading of words and non-words; and Auditory Comprehension of sentences from pictures. A total of 149 children, aged from 6 years to 6 and 11, of both genders who were enrolled in the 1st grade of elementary public schools were submitted to the screening protocol. Principal Component Analysis revealed four factors, accounting for 64.45% of the variance of the Protocol variables: first factor (“pre-reading”), second factor (“decoding”), third factor (“Reading”), and fourth factor “Auditory processing.” The factors found corroborate those reported in the National and International literature and have been described as early signs of dyslexia and reading problems.

show abstract

“…Típicament notem que els infants amb trastorns fonològics segueixen utilitzant processos immadurs de simplificació fonològica després de l'edat en què la majoria d'infants poden emetre paraules clarament (American Psychiatric Association [APA], 2013). És important, doncs, distingir entre les dificultats articulatòries evolutives pròpies de l'evolució normal de la maduració de l'infant que no precisen tractament, les dificultats articulatòries funcionals que són conseqüència d'un ús inadequat dels òrgans fonoarticulatoris (Pascual, 2008), i les dificultats articulatòries que es manifesten com a símptoma d'un trastorn fonològic degut a mecanismes interns propis del desenvolupament lingüístic (Bleile, 1995;Cervera-Mérida i Ygual-Fernández, 2003).…”

Section: Introduccióunclassified

Avaluació i intervenció d'un infant amb dificultats articulatòries i adquisició fonològica retardada

Secall¹,

Serra²

2019

PHo

View full text Add to dashboard Cite

Les dificultats articulatòries en la producció o ús dels diversos fonemes del llenguatge poden mostrar-se com una manifestació d’un trastorn fonològic quan advertim la presència de processos de simplificació propis d’etapes evolutives lingüístiques cronològicament inferiors a la del subjecte, comprometent la intel·ligibilitat de la parla, la comunicació i desenvolupament social. En aquest sentit, el propòsit del present estudi és il·lustrar el procés d’avaluació i intervenció d’un infant amb mostres de dificultats articulatòries i adquisició fonològica retardada, descrivint-ne en profunditat les característiques, així com el procés d’avaluació i intervenció efectuats, amb la intenció de millorar la intel·ligibilitat de la seva parla i avaluar, finalment, l’efectivitat del procés en base a la consecució d’aquest objectiu. A tals efectes es presenta el cas d’una nena de 38 mesos, sense alteracions neurològiques ni dèficits motors ni perceptius, i s’avaluen les seves habilitats funcionals, fonètiques, fonològiques i discriminatives, per posteriorment desenvolupar-ne la intervenció, basada en entorns significatius d’aprenentatge, mitjançant estratègies mixtes d’estimulació, imitació i discriminació. Posant l’accent en la necessitat d’estimular el context tant com la comunicació i el llenguatge oral, els resultats d’aquest procés ens revelen que l’ús combinat d’aquestes estratègies es tradueix en un increment lineal del domini de vocabulari expressiu; un increment percentual en l’ús correcte dels fonemes treballats; i un increment percentual en l’ús correcte d’estructures bisil·làbiques, la qual cosa suposa, de forma pràctica, millores en el desenvolupament de les habilitats fonètiques i fonològiques i, com a conseqüència, la millora efectiva de la intel·ligibilitat de la parla de la pacient.

show abstract

Intervención logopédica en los trastornos fonológicos desde el paradigma psicolingüístico del procesamiento del habla

Cited by 21 publications

References 0 publications

Avaliação e intervenção da disortografia baseada na semiologia dos erros: revisão da literatura

Avaliação e intervenção da disortografia baseada na semiologia dos erros: revisão da literatura

Screening Protocol for Early Identification of Brazilian Children at Risk for Dyslexia

Avaluació i intervenció d'un infant amb dificultats articulatòries i adquisició fonològica retardada

Contact Info

Product

Resources

About