Girls, consumption space and the contradictions ofhanging out in the city

Visual Impairment in the City: Young People’s Social Strategies for Independent Mobility

“…This kind of social focus on mobility is missing from much of the research on visual impairment and the city (Devlieger et al, 2006), where VI is individualised and mobility remains in the realm of navigating space. It is important to note that, while this paper focuses on VI young people's social experience of urban mobility, sighted young people can also struggle to attain this 'resource', as other social categories of difference can create social barriers to mobility (see Thomas, 2005;and Nayak, 2003).…”

“…First is the concept of mobility; I find Thomson and Taylor's (2005) conception of mobility as a 'resource' for transitions to adulthood particularly helpful for my analysis. Yet while Thomson and Taylor focus on different localities, and how they create 'local economies of mobility', I am more interested in everyday physical mobility as a social experience for young people (although see also Leyshon's (2011) work on barriers to young people's rural mobility and Bulthuis' (2011) on the suburban).…”

Gènere, cos i sexualitat. La joventut, l’experiència i l’ús de l’espai públic urbà

“…Des de la perspectiva de la gent jove, la majoria dels espais públics estan supervisats per la presència de persones adultes i han estat definits, governats i controlats per aquestes de la manera que més els ha convingut (Driskell et al, 2008). La gent jove hi és vista com a perillosa, ja que suposa una amenaça per l'ordre adult de l'espai públic (Thomas, 2005), n'és exclosa i no hi és benvinguda. A aquesta adultificació espacial s'hi afegeix la concepció dicotòmica que es té sobre aquest grup d'edat, que, segons Valentine, es basa en el binomi «àngels o dimonis»: o bé són persones vulnerables a qui cal protegir o bé són una amenaça, és a dir, estan en risc o són el risc pròpiament dit (Valentine, 1996a;Mattingly, 2001).…”

“…En estratègies que podrien semblar transgressores, com ara el fet que una noia se senti afalagada per la mirada masculina a l'espai públic i es resisteixi al discurs que la fa vulnerable, no deixa de ser una reproducció del patriarcat (Hyams, 2003). En la mateixa línia, Thomas mostra com les noies, tot i que van als centres comercials i resisteixen el control adult, acaben fent seves i reproduint les identitats socials diferenciadores, ja siguin de gènere, de classe o d'ètnia (Thomas, 2005).…”

“…En general, els espais que usen més són els privats o domèstics (Abott-Chapman i Robertson, 2009;Hyams, 2003;Erhkamp, 2008) o aquells llocs tancats que proporcionen certa seguretat per la vigilància que hi ha -com ara centres comercials o cafeteries- (Koning, 2009;Thomas, 2005). Els nois, en canvi, prenen els carrers ocupant voreres i cantonades (Erhkamp, 2008), amb la qual cosa contribueixen a generar la sexualització de l'espai privat amb la seva mirada masculina (Hyams, 2003;Koning, 2009).…”