El lèxic cortès i cavalleresc en <em>Curial e Güelfa</em>: mots patrimonials i interferències culturals

Abstract

Resum: Curial e Güelfa, d'autoria desconeguda, és una novel·la cavalleresca, realista; planejada des de la tradició medieval, però infl uïda per l'Humanisme italià. Està redactada en un català fl uid, però sotmès a infl uxos lingüístics i culturals diversos. Segurament fou concebuda i escrita a Itàlia en la dècada del 1440. L'autor no sols coneix en profunditat el volgare cortès i el literari (Boccaccio, sobretot), amb el qual "enriqueix" un català après segurament a València, sinó que a més innova en el lèxic cortès i cavalleresc de la llengua prò-pia amb la introducció d'expressions, proverbis i mots -col·loquials i cultestant italians com també francesos, occitans i castellans. Tot plegat, ajuda molt a retratar un escriptor que coneixia bé la geografi a i la societat llombardes (Milà i el Monferrat), però que, pel que permet deduir -entre altres coses-el camp lèxic estudiat, podria estar vinculat a la cort napolitana d'Alfons el Magnànim.Paraules clau: Curial e Güelfa; novel·la cavalleresca; lèxic català medieval; Llombardia medieval; Monferrat medieval. Abstract: Curial and Güelfa,

'Flipping the Script': The Not-So-Distressed Damsel and the Shirking of the Blame in Curial e Guelfa

“…As I said earlier, Camar's language is especially akin to that of the male courtly lover, but this inversion is interesting for the fact that in many fifteenth-century Iberian texts, the lover deems his beloved not only oblivious to his suffering, but also indifferent to it (Soler 2015). This cold-heartedness in the face of devotion is something ascribed to women time and again in the troubadour lyric and the sentimental novel, along with inconstancy in romantic affairs.…”