El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d’Aragó

Abstract

El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d'AragóThe end of the bandit: an approach to gallows literature in Crown of AragonResum: Durant l'època moderna s'imprimiren nombrosos plecs de cordell relacionats amb el bandolerisme en els territoris de la Corona d'Aragó. Una part important d'aquests textos populars és el final que rep el protagonista de la història, que normalment solia acabar al patíbul. Per aqueixa raó, el present article posa l'accent en un tema poc tractat fins al moment, com són les execucions públiques en aquest tipus de relats literaris. En aquestes pàgines s'estudia, per una banda, el ritual punitiu que sofria el reu quan anava a ser executat: formes d'execució, turments, penes corporals o la intenció que tenien els pamflets que s'imprimien. Per altra, es comparen documents judicials amb els plecs de cordell, per a demostrar que podria existir un traspàs d'informació entre els òrgans de justícia i les persones encarregades d'escriure els plecs.Paraules clau: Bandoler, literatura popular, patíbul, pena capital, literatura de canya i cordell Abstract: During the modern era, numerous cord folders related to banditry were printed in the territories of the Crown of Aragon. A relevant part of these popular fiction tales is the end that the main characters of these stories usually suffer: being hanged in the gallows. This paper focuses on a little-known topic so far, such as public executions in literary texts. In these pages, I'll discuss the punitive ritual suffered by the criminal when he was going to be executed: forms of execution; torture; and the social and cultural intentionality theses chapbooks had. Furthermore, judicial documents will be compared with chapbooks in order to show that there could be a transfer of information between law institutions and the autors of these popular poems.. Keywords

«El privado que nació de su ruina»

“…Los romances de ajusticiados no entran en el ambicioso análisis desplegado por McIlvenna, aunque en efecto existió una prolífica literatura de patíbulo en la España moderna, como sucesivos estudios vienen demostrando en los últimos años (Gomis, 2016;Llinares Planells, 2017;Sánchez Pérez, 2021;Gomis y Bonet, 2022). Este trabajo pretende contribuir a cubrir esta ausencia y enriquecer el panorama investigador, aportando un nuevo caso de estudio a este renovador y estimulante enfoque comparado en torno a la literatura de No se trata solo de incorporar a los debates internacionales tanto las fuentes como la historiografía españolas, sino de mejorar nuestra comprensión de un fenómeno cultural transfronterizo, que solo puede ser entendido íntegramente desde un punto de vista global, tal y como sucede a nivel general con la literatura popular impresa (Botrel y Gomis, 2019).…”