RESUMEl present article examina les representacions corporals en la novel·la Infinite Jest (David Foster Wallace, 1996) amb la guia d'algunes preguntes. Quina és la concepció ontològica del cos que es sosté en la novel·la? Quin és el paradigma relacional que des d'aquí es proposa? L'article s'obre amb l'anàlisi de la presència d'algunes corporalitats considerades no normatives i la seva construcció -en primer lloc, els cossos malalts i discapacitats-, des dels principis de l'estètica de l'assemblage, de costat amb el dispositiu narratiu de la novel·la. Més endavant, s'estudiaran alguns casos individuals amb l'objectiu de contrastar la hipòtesi segons la qual el que hi ha en joc en l'obra és la reescriptura de la concepció tradicional de la corporalitat, concebuda com a hermètica, autosuficient i sostinguda en els límits de la individualitat. Per reforçar aquesta idea es posarà especial èmfasi en la relació amb els altres cossos i, particularment, amb les substàncies additives: aquestes darreres permetran l'aproximació a la idea de transcorporalitat, que es manifesta com a expressió superlativa del rebuig a la forma unitària i tancada del cos.
ABSTRACTThis paper examines representations of the body in the novel Infinite Jest (David Foster Wallace, 1996) and poses some initial questions: What is the ontological conception of the body that the novel builds on? What is the relational paradigm it offers? This paper will first analyse the construction of ill, abnormal and disabled bodies, drawing on the notion of assemblage, and will link them to the narrative structure of the novel. Further on, a number of individual cases will be studied in depth in order to demonstrate that what is at stake in the novel is rewriting of the traditional understanding of the body, conceived as hermetic, self-sufficient and confined to the limits of individuality. To prove that, the paper will centre on the relationship with other bodies and, particularly, on the addictive substances; the focus on the latter will open up a reflection on trans-corporeality, understood as a rejection of a hermetic and unitary model of the body.