Consensus and contrarianism on climate change: How the USA case informs dynamics elsewhere

Abstract

Enfront d'una situació general de consens sobre els punts clau del canvi climàtic, un grup heterogeni conegut com «escèptics», «opositors» o «negacionistes» (en anglès skeptics, contrarians i deniers respectivament) ha marcat el debat en l'opinió pública entorn del canvi climàtic i de les mesures polítiques necessàries per a abordar-lo. Aquest text se centra en el context nord-americà i explora alguns dels aspectes socials, polítics i econòmics implicats, així com els trets culturals i psicològics que han infl uït en l'opinió pública, les intencions, creences, punts de vista i comportaments en relació amb la ciència del canvi climàtic i com s'ha de gestionar a llarg termini. Aquest article defensa que l'exemple dels EUA pot aportar informació sobre l'evolució del debat en altres llocs; per defi nició, és important considerar aquests elements contextuals per a millorar la infl uència dels «escèptics», «opositors» i «negacionistes» en el debat actual sobre el canvi climàtic.Paraules clau: consens, escepticisme, negacionisme, canvi climàtic, opinió pública. Al setembre de 2014, el president dels Estats Units, Barack Obama, va pronunciar un discurs en la Cimera sobre el Clima de les Nacions Unides sobre la gravetat del canvi climàtic i la necessitat d'abordar-lo. Va afirmar: «Hi ha un tema que definirà aquest segle més que cap altre. Parle de l'amenaça immediata i creixent del canvi climàtic... Ningú se n'escapara, [i] nosaltres farem la nostra part...» (Mauldin i Sparshott, 2014).En acabar la seua intervenció, molts es van lamentar, com és habitual, per l'abisme que separa el consens científic sobre la contribució humana al canvi climàtic i la falta de mesures polítiques d'actuació. Una bretxa eixamplada per les posicions obstruccionistes d'aquells que anomenem normalment «es-cèptics», «opositors» o «negacionis-tes». Aquests punts de vista contra corrent s'han explicat de diverses maneres: que els sustenten còmplices de les indústries dels combustibles fòssils o polítics (per exemple els congressistes republicans dels EUA), acadèmics renegats o aficionats sense formació (Dunlap, 2013;Victor, 2014).Per exemple, la directora de l'Agència Nord-americana per a la Protecció del Medi Ambient (EPA), Gina McCarthy, va argumentar que calia actuar no «a pesar de l'economia», sinó «justament per ella», i va afegir enèr-gicament que és «trist» que els qui neguen el canvi climàtic «s'amaguen darrere de la paraula economia per a protegir els seus interessos particulars» (Barron-Lopez, 2014). Un altre exemple és el del senador Bernie Sanders, que va comentar: «Això és una crisi, i hem d'abordar-la. La mala notícia és que els republicans del Congrés, molts dels quals ni tan sols creuen en el consens científic sobre l'escalfament global i l'amenaça cada vegada major que representa per al nostre planeta, continuen blocant les iniciatives legislatives per a afrontar la crisi planetària» (Cox, 2014). A primera vista, hom podria fins i tot considerar aquesta dissonància com a soroll en el sistema i desestimar-la. Mantenir-se ferm davan...

Public Opinion about Climate Change in United States, Partisan View and Media Coverage of the 2019 United Nations Climate Change Conference (COP 25) in Madrid

“…The results reveal that the media with Republican political tendencies, Breitbart and Fox News, were the only ones that expressed denialist positions on climate change. The first of these, with the greatest political inclination, was in turn the one that broadcast the greatest quantity of news during the summit, supporting the postulates of authors who link the influence of fossil fuel and coal industry lobbies on US Republican policy [7,18,[21][22][23]26,[28][29][30] with the intention of undermining scientific consensus, fragmenting public opinion, and delaying environmental legislation.…”

“…These skeptical discourses have been defined by McKie as tactics of denial of responsibility: "climate change is happening, but humans are not the cause"; denial of harm or injury: "climate change cannot cause harm, or if it did, the consequences would be positive"; denial of the victim: "there are no victims of climate change, or if there were, they deserve to be victims"; condemnation of the condemner: "climate change research is distorted by scientists, and manipulated by the media, politicians and environmentalists"; and appeal for greater loyalty: "economic progress and development are more important than preventing climate change" [28] (p. 8). Interdisciplinary studies [23,29,30] explore some of the social, political, and economic factors, as well as cultural and psychological characteristics, that have influenced the adoption of these beliefs, characterizing ultra-conservative white men as significantly more likely than other Americans to support these views.…”

Manufacturing ignorance: think tanks, climate change and the animal-based diet

“…Scholars have identified four key dimensions of literal and interpretative climate change denial (McCright 2016): (1) the warming of the earth and climate change (trend skepticism), (2) attributing climate change to human activities (attribution skepticism), (3) the severity of the consequences of climate change (impact skepticism), and (4) strong scientific agreement on the reality and human causes of climate change (consensus skepticism). The study of these dimensions at the political economy level has unveiled the denial machine organized by the US right-wing countermovement and its extensive influence (e.g., McCright and Dunlap 2010, Dunlap and McCright 2015, Boykoff 2016.…”