Aprendre i ensenyar arquitectura en època de canvis

Abstract

Reflexionar sobre la adecuación de las escuelas de arquitectura a los retos actuales de la enseñanza y la innovación en el campo de conocimiento de los arquitectos. En especial, a la diversificación de las prácticas profesional de los arquitectos, generalistas o especializados, que son cada vez más heterogéneas y necesitan a menudo de conocimientos y habilidades transversales. Presentar el conjunto de aportaciones que contiene este número de ACE sobre Aprendizaje y Educación en Arquitectura.Comparar la arquitectura con otras profesiones que tienen unos métodos y contextos de investigación más establecidos, con aportaciones de autores de otros campos. Resituar la arquitectura entre las profesiones que tienen una "forma de pensar proyectiva". Reconsiderar el papel de la teoría en el campo de conocimiento de la arquitectura, desde la "crisis del movimiento moderno".Para flexibilizar la didáctica, hay que diferenciar claramente entre los estudios de grado y de máster, superar los efectos negativos de la excesiva parcelación en departamentos y devolver a las escuelas la capacidad de dirigir las estudios y el profesorado. En cuanto a la investigación, definir sistemas de acreditación claros y distintos a los de las disciplinas científicas y promover grupos de investigación de experiencia múltiple que, en relación directa con la práctica, puedan responder a la diversidad ya la especificidad del método de investigación del proyecto. En el caso español, se pone de relieve la importancia de recuperar la oportunidad parcialmente perdida en 2013 de incorporación real al Espacio Europeo de Educación Superior y de aprovecharla para reformar los caminos de acceso a las profesiones del campo de la edificación y el planeamiento, basadas en el proyecto. Este artículo es original. Su recurrencia a citas de otros autores quiere dar robustez a los argumentos. Reflexionar sobre l’adequació de les escoles d’arquitectura als reptes actuals de l’ensenyament i la innovació al camp de coneixement dels arquitectes. En especial, a la diversificació de les pràctiques professional dels arquitectes, generalistes o especialitzats, que son cada cop més heterogènies i necessiten sovint de coneixements i habilitats transversals. Presentar el conjunt d’aportacions que conté aquest número d’ACE sobre Aprenentatge i Educació en Arquitectura.Comparar l’arquitectura amb altres professions que tenen uns mètodes i contexts d’investigació més establerts, amb aportacions d’autors d’altres camps. Ressituar l’arquitectura entre les professions que tenen una “manera de pensar projectiva”. Reconsiderar el paper de la teoria en el camp de coneixement de l’arquitectura, des de la “crisi del moviment modern”.Per flexibilitzar la didàctica, cal diferenciar clarament entre els estudis de grau i de màster, superar els efectes negatius de l’excessiva parcel·lació en departaments i retornar a les escoles la capacitat de dirigir els estudis i el professorat. Pel que fa a la recerca, definir sistemes d’acreditació clars i diferents als de les disciplines científiques i promoure grups de recerca d’expertesa múltiple que, en relació directa amb la pràctica, puguin respondre a la diversitat i a l’especificitat del mètode de recerca del projecte. En el cas espanyol, es posa de relleu la importància de recuperar la oportunitat parcialment perduda l’any 2013 d’incorporació real a l’Espai Europeu d’Educació Superior i d’aprofitar-la per reformar els camins d’accés a les professions del camp de l’edificació i el planejament, basades en el projecte.Aquest article és original. La seva recurrència a cites d’altres autors vol donar robustesa als arguments. Due to the progressively heterogeneous array of today’s architect’s practices, both, as designers or specialised consultants, as well as other new inputs that requires transversal knowledge, we propose to review the adequacy of the Spanish Schools at new challenges. This article is also a framing introduction to the contributions to this special issue on Learning and Teaching in Architecture that are both from some Barcelona School ETSAB teachers and international.Comparing architecture with other professions that has better-established research contexts and methods trough the contribution of other fields’ authors. Relocating architecture among other professions with a designedly way of thinking. Reviewing the architectural practice (and its relation with theory) in the aftermath of modern movement’ post crisis.In order to make didactics more flexible it is compulsory to distinguish clearly between the undergraduate and master studies as well as to overcome the departmental utter division and return the capacity to lead studies and teachers to the schools. The accreditation systems of research must be clarified and distinctly differentiated from scientific disciplines. Research by design groups with multiple expertise and direct relation with practices has to be enhanced to respond to its diversity with a open and unified architectural method. We highlight the importance for the Spanish schools to recover the previously and partially missed opportunity to embed the European Higher Education System to harmonise them with other European countries, reshaping learning paths to design based professions like Architecture, Building Engineering or Planning. This article is original. Cites of other authors’ texts aims to get robustness to the own contributions.