A parameterized view of the concept of ‘correctness’

Abstract

In present-day English and most European languages, the normative language is based to a large extent upon the usage of the speakers of the language who have the highest social prestige. As a result, the model of prescriptivism which has been constructed by linguists working on these languages assumes that prescriptivism necessarily reinforces existing social inequalities (e. g. Aitchison 1981;Milroy and Milroy 1985;Crowley 1989;Cleary and Lund 1993; Battistella 1999, inter alia). There are languages, however, where this is not the case, in which the 'correctness' of a form is determined by factors independent of the social status of the people who use it, and the situation in such languages is consistently misunderstood and misrepresented by linguists who apply mainstream sociolinguistic models to them (see, e. g., Ibrahim's 1987 criticism of Ferguson's 1959 interpretation of Arabic diglossia). The present paper, using data from a variety of languages, presents a descriptive framework for the categorization of languages according to a number of different parameters of 'correctness'; within this framework, languages such as English represent only one manner in which the parameters of 'correctness' may be aligned.

Descripció i prescripció en la Gramàtica catalana de Fabra (1918) i en la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’IEC (2016)

“…Tanmateix, l'autoritarisme o la subjectivitat per un costat, i l'observació dels usos establerts per un altre, en el sentit com els tracta Prćić, no exhaureixen les possibilitats ni les proporcions dels elements de què pot nodrir-se la gramàtica normativa. En aquest sentit, Myhill (2004) explora el concepte de «correcció gramatical» i n'identifica tres tipus concrets. Aquests tres tipus de correcció es poden basar en:  Una autoritat prescriptiva, com una acadèmia oficial (francès, espanyol) o uns codificadors a instàncies oficials (nynorsk, modernització del turc).…”

“…Més enllà d'aquesta tasca, a Segarra (2005Segarra ( -2006 hi ha una bona síntesi dels punts de conflicte sobre la manera d'establir la normativa que suraven en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i que es poden identificar com: (i) tipus d'autoritat prescriptiva, (ii) base dialectal de la normativa, i (iii) paper de la llengua antiga. Aquests tres fronts són concrecions en la història de la normativa de la llengua catalana dels tres elements tipològics assenyalats per Myhill (2004) i que hem vist més amunt: la correcció prescriptiva, la correcció de prestigi i la correcció textual. Les posicions encontrades d'Alcover i Fabra sobre la fixació de la normativa de la llengua tenen a veure sobretot amb la determinació de la correcció de prestigi i, en concret, amb la selecció d'un focus dialectal com a pivot de la normativa.…”

“…10 Precisament la seva reacció contra un model prescriptiu concebut d'aquesta manera és, com dèiem al començament d'aquest apartat, el motor inicial del seu projecte gramatical. És parcial, en canvi, la coincidència en la correcció textual, aquí entesa no com a correcció basada en texts sagrats en el sentit de Myhill (2004), sinó com a grau d'importància atribuïda a l'estudi de la llengua antiga. No la neguen cap dels dos, i, tanmateix, Fabra adopta una posició de defensa contra les solucions arcaïtzants: 2003sobre l'organització inicial de les tasques del Diccionari, i Julià-Muné (1991 i 2000) sobre la planificació, amb Schädel, de la Junta de la Llengua Catalana, una institució projectada per a l'estudi científic de la llengua i que havia de tenir, entre altres funcions, la de constituir un «Institut pour l'étude de la langue catalane et de ses dialectes».…”

“…14 En qualsevol cas, aquí la discrepància és de grau, perquè de cap manera és sostenible que Alcover menystingués la llengua viva del seu temps. Al contrari, l'extrema atenció a tota la llengua viva del seu temps és el factor més clar de diferència amb Fabra per a l'establiment de la normativa, i això respon a la identificació de l'elit d'influència en el que Myhill (2004) classifica com a «correcció de prestigi». Aquest és l'element de diferència radical entre els dos lingüistes de referència en la codificació contemporània del català.…”

Similarities and Differences in Linguistic Discrimination Between Slovak and Hungarian Teachers of Hungarian Language and Literature

“…The mentioned concepts arise within a language when the use of nonstandard varieties (primarily vernacular dialects) causes linguistic discrimination. This type of language attitude is characteristic for the Hungarian language community and most European societies (Myhill 2004;Pieniążek -Štěpáník 2016).…”