Las ciudades europeas deben su configuración urbana a complejos procesos de cambio social con transformaciones dinámicas, simultáneas y concurrentes en el espacio. Todas estas complejas estrategias de asentamiento y mobilidad residencial se materializan en el territorio, reflejando dinámicas de concentración y desagregación socio espacial cambiantes.
Desde mediados de los años 80, el municipio de Barcelona introdujo una serie de programas de renovación urbana, los Proyectos Especiales de Reforma Interior (en adelante, PERI), con el objetivo de intervenir en los barrios más deprimidos del centro de la ciudad afectados por un descenso progresivo de la población, un fuerte deterioro de las condiciones de la vivienda, servicios inexistentes o inadecuados e infraestructura obsoleta. La demolición selectiva (o esponjamiento) fue un mecanismo clave para crear nuevos espacios abiertos en un centro urbano altamente densificado y deteriorado, mientras las familias afectadas por los derribos eran realojadas en viviendas de nueva construcción cercanas a las zonas afectadas.
Este artículo tiene como objetivo evaluar y comparar los efectos sociales de los proyectos de regeneración urbana que afectaron a estos dos barrios entre 1985 y 2009, con una atención especial al rol jugado por la población extranjera en el distrito, en este proceso de transformación del centro histórico. El análisis longitudinal de carácter cuantitativo presentado emplea variables socio-demográficas para evaluar los cambios generados y analiza cómo el incremento de inmigrantes en el centro histórico (actualmente entorno al 40% de la población) podría haber alterado los resultados esperados de los programas de regeneración urbana implementados.
Les ciutats europees deuen la seva configuració urbana a complexes processos de canvi social amb transformacions dinàmiques, simultànies i concurrents a l'espai. Totes aquestes complexes estratègies d'assentament i mobilitat residencial es materialitzen en el territori reflectint dinàmiques de concentració i desagregació socioespacial canviants.
Des de mitjans dels anys 80, el municipi de Barcelona va introduir una sèrie de programes de renovació urbana, els Projectes Especials de Reforma Interior (en endavant, PERI), amb l'objectiu d'intervenir en els barris més deprimits del centre de la ciutat afectats per un descens progressiu de la població, un fort deteriorament de les condicions de l'habitatge, serveis inexistents o inadequats i infraestructura obsoleta. L'enderrocament selectiu (o esponjament) va ésser un mecanisme clau per crear nous espais oberts en un centre urbà altament densificat i deteriorat, mentre les famílies afectades pels enderrocaments eren re-allotjades en habitatges de nova construcció properes a les zones afectades.
Aquest article té com a objectiu avaluar i comparar els efectes socials dels projectes de regeneració urbana que van afectar a aquests dos barris entre 1985 i 2009, amb atenció especial al rol jugat per la població estrangera del Districte en aquest procés de transformació del centre històric. L'anàlisi longitudinal de caràcter quantitatiu presentat utilitza variables sociodemogràfiques per avaluar els canvis generats i analitza com l'increment d'immigrants en el centre històric (actualment entorn el 40% de la població) podria haver alterat els resultats esperats dels programes de regeneració urbana implementats.
European cities owe their urban settings to complex processes of social change with dynamic changes occurring simultaneously in space. All these complex strategies of settlement and residential mobility are realized on the territory, reflecting dynamics of concentration and changing socio-spatial disaggregation.
Since the mid 80's, the municipality of Barcelona introduced a series of urban renewal programs, Special Projects of Internal Reform (hereinafter PERI), in order to intervene in the depressed neighborhoods of downtown affected by a progressive decline of the population, a sharp deterioration in the conditions of housing, nonexistent services or inadequate and outdated infrastructure. Selective demolition was a key mechanism for creating new open spaces in highly densified and damaged urban center, while families affected by the demolitions were re-housed to the new housing settled close to the affected areas.
This article aims to evaluate and compare the social impact of urban regeneration projects that affected these two districts between 1985 and 2009, with special attention to the role played by the foreign population in the district, through this process of transformation of the historic center. The quantitative longitudinal analysis presents socio-demographic variables which evaluates generated changes and analyses how the increasing number of immigrants in the historic center (currently around 40% of the population) could have altered the results of implemented urban regeneration programs.
