La crisis económica y financiera ha provocado una creciente desconfianza en el sistema capitalista. En los años posteriores a la crisis, surgieron diferentes iniciativas de inversores de capitales para dirigir sus inversiones a organizaciones y proyectos que produjeran un impacto social o medioambiental. Estos inversores acostumbran a priorizar la obtención de este impacto a la rentabilidad económica. En la actualidad, el mercado de las inversiones de impacto se ha desarrollado de forma importante en países como Estados Unidos, Reino Unido y Canadá. También en países de la UE como Holanda o Dinamarca. Hemos analizado el caso de la utilización de esta fórmula de financiación en el crecimiento de una empresa con impacto social, dedicada al diseño y a la comunicación. En 2016, la empresa cerró una ronda de financiación a la que acudieron diversos inversores de impacto. El análisis de esta experiencia ha puesto de manifiesto que la alineación de objetivos en torno a la generación de impacto social, fue un factor clave para el entendimiento entre ambos. Sin embargo, la falta de herramientas para medir el impacto social y la cautela de los inversores fueron factores que condicionaron el crecimiento de la empresa. En el presente artículo se explican los detalles de la financiación.
How do financial institutions enable social impact? We examined this question in the context of values-based financial institutions, which are amongst the most experienced institutions around the world in addressing the very real banking needs of enterprises and individuals within their communities. There is, indeed, an urgency today to have the banking industry consider its social impact in a holistic way. This paper expands our understanding of how these financial institutions, all members of the Global Alliance for Banking on Values, define, design, implement, monitor and scale-up social impact. We used a multiple-case studies design to investigate their approach and inductive analysis to derive a model. From a theoretical perspective, we found that a social impact virtuous circular model best reflects how values-based financial institutions approach and practise social impact. Each step of the circular model clearly shows the way in which these institutions address and achieve social impact. Our findings have important implications for academic research focussed on understanding how finance can generate social impact. The findings of this article can, especially, also have practical implications for all types of financial institutions willing to improve the way in which they address social challenges and, ultimately, increase their social impact. At a time when more resources are needed to meet the Sustainable Development Goals, this is urgent.
Objecte: L'aplicació de la NIC 32 en les cooperatives ha generat una important controvèrsia en els últims anys. Fins al moment, s'han realitzat diversos treballs que intenten preveure els possibles efectes de la seva aplicació. Aquest treball pretén analitzar l'impacte de la primera aplicació de la NIC 32 en el sector cooperatiu. Disseny/metodologia/enfocament: S'ha seleccionat una mostra de 98 cooperatives, i s'ha realitzat una anàlisi comparativa de la seva informació financera presentada abans i després de l'aplicació de la NIC 32, per a determinar les diferències existents. S'ha utilitzat la prova de la suma de rangs de Wilcoxon per comprovar si aquestes diferències són significatives. També s'ha utilitzat la prova de la U de Mann Whitney per comprovar si existeixen diferències significatives en l'impacte relatiu de l'aplicació de la NIC 32 entre diversos grups de cooperatives. Finalment, s'ha realitzat una anàlisi dels efectes de l'aplicació de la NIC 32 en la situació patrimonial i econòmica de les cooperatives, i en l'evolució dels seus actius intangibles, mitjançant l'ús de tècniques d'anàlisi econòmico-financera. Aportacions i resultats: Els resultats obtinguts confirmen que l'aplicació de la NIC 32 provoca diferències significatives en algunes partides del balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys, així com en les ràtios analitzades. Les principals diferències es concreten en una reducció del nivell de capitalització i un augment de l'endeutament de les cooperatives, així com un empitjorament general dels ràtios de solvència i autonomia financera.-392-Intangible Capital-http://dx.doi.org/10.3926/ic.450 Limitacions: Cal tenir en compte que el treball s'ha realitzat amb una mostra de cooperatives que estan obligades a auditar els seus comptes anuals. Per tant, els resultats obtinguts han d'interpretar-se en un context de cooperatives de mida elevada. També cal tenir en compte que hem realitzat una anàlisi comparativa dels comptes anuals de 2011 i 2010. Això ens ha permès conèixer les diferències en la informació financera de les cooperatives abans i després d'aplicar la NIC 32. Encara que algunes d'aquestes diferències també podrien estar causades per altres factors com la situació econòmica, els canvis en l'aplicació de les normes comptables, etc. Originalitat/valor afegit: Creiem que és el moment idoni per a realitzar aquest treball d'investigació, ja que des de 2011 totes les cooperatives espanyoles han d'aplicar les normes comptables adaptades a la NIC 32. A més, fins on coneixem, no existeixen altres treballs similars realitzats amb comptes anuals de cooperatives que ja han aplicat les normes comptables adaptades a la NIC 32. Creiem que els resultats d'aquest treball d'investigació poden ser útils per a diferents grups d'interès. En primer lloc, perquè els organismes emissors de normes comptables puguin conèixer l'abast de la NIC 32 en les cooperatives i, puguin plantejar millores en el contingut de la norma. En segon lloc, perquè les pròpies cooperatives, federacions, confederacions i altre...
This case is based on La Casa de Carlota (Carlota’s House), a limited liability company founded in 2013 and located in Barcelona. The company integrates a design studio and a professional communication agency and employs people with Down’s syndrome or autism. This case features the decision process followed by the two cofounders, José Maria Batalla and Sergi Capell, regarding the opportunity of growing, by either scaling up the activity of the company or replicating the model in other countries. The case describes the concerns that the entrepreneurs had to face in order to make a decision, such as the choice of funding sources in order to finance the growth, or the issues related to the hiring and managing of people with Down’s syndrome or autism. The case also describes the background of the entrepreneurs, the start-up, and the industry. The case introduces the students to the social entrepreneurship field and explains a business model that generates an important social impact. It also introduces a topic of start-ups’ scaling and growth, and different alternatives for financing them. The case sheds light on critical questions that social entrepreneurship students, scholars, investors, and authorities often pose.
scite is a Brooklyn-based organization that helps researchers better discover and understand research articles through Smart Citations–citations that display the context of the citation and describe whether the article provides supporting or contrasting evidence. scite is used by students and researchers from around the world and is funded in part by the National Science Foundation and the National Institute on Drug Abuse of the National Institutes of Health.
hi@scite.ai
10624 S. Eastern Ave., Ste. A-614
Henderson, NV 89052, USA
Copyright © 2024 scite LLC. All rights reserved.
Made with 💙 for researchers
Part of the Research Solutions Family.