No abstract

We report a scalable and cost-effective technology for generating and screening high-complexity customizable peptide sets. The peptides are made as peptide-cDNA fusions by in vitro transcription/translation from pools of DNA templates generated by microarray-based synthesis. This approach enables large custom sets of peptides to be designed in silico , manufactured cost-effectively in parallel, and assayed efficiently in a multiplexed fashion. The utility of our peptide-cDNA fusion pools was demonstrated in two activity-based assays designed to discover protease and kinase substrates. In the protease assay, cleaved peptide substrates were separated from uncleaved and identified by digital sequencing of their cognate cDNAs. We screened the 3,011 amino acid HCV proteome for susceptibility to cleavage by the HCV NS3/4A protease and identified all 3 known trans cleavage sites with high specificity. In the kinase assay, peptide substrates phosphorylated by tyrosine kinases were captured and identified by sequencing of their cDNAs. We screened a pool of 3,243 peptides against Abl kinase and showed that phosphorylation events detected were specific and consistent with the known substrate preferences of Abl kinase. Our approach is scalable and adaptable to other protein-based assays.

Background Frontotemporal dementia (FTD) is a heterogeneous group of early onset and progressive neurodegenerative disorders, characterized by degeneration in the frontal and temporal lobes, which causes deterioration in cognition, personality, social behavior and language. Around 45% of the cases are characterized by the presence of aggregates of the RNA-binding protein TDP-43. Methods In this study, we have used a murine model of FTD that overexpresses this protein exclusively in the forebrain (under the control of the CaMKIIα promoter) for several biochemical, histological and pharmacological studies focused on the endocannabinoid system. Results These mice exhibited at postnatal day 90 (PND90) important cognitive deficits, signs of emotional impairment and disinhibited social behaviour, which were, in most of cases, maintained during the first year of life of these animals. Motor activity was apparently normal, but FTD mice exhibited higher mortality. Their MRI imaging analysis and their ex-vivo histopathological evaluation proved changes compatible with atrophy (loss of specific groups of pyramidal neurons: Ctip2- and NeuN-positive cells) and inflammatory events (astroglial and microglial reactivities) in both cortical (medial prefrontal cortex) and subcortical (hippocampus) structures at PND90 and also at PND365. The analysis of the endocannabinoid system in these mice proved a decrease in the hydrolysing enzyme FAAH in the prefrontal cortex and the hippocampus, with an increase in the synthesizing enzyme NAPE-PLD only in the hippocampus, responses that were accompanied by modest elevations in anandamide and related N-acylethanolamines. The potentiation of these elevated levels of anandamide after the pharmacological inactivation of FAAH with URB597 resulted in a general improvement in behaviour, in particular in cognitive deterioration, associated with the preservation of pyramidal neurons of the medial prefrontal cortex and the CA1 layer of the hippocampus, and with the reduction of gliosis in both structures. Conclusions Our data confirmed the potential of elevating the endocannabinoid tone as a therapy against TDP-43-induced neuropathology in FTD, limiting glial reactivity, preserving neuronal integrity and improving cognitive, emotional and social deficits.

El presente documento es el resultado final de la asignatura “Seminario de Investigación” de la línea Gestión y Valoración Urbana y Arquitectónica, en el máster MBArch de la Universidad Politécnica de Catalunya.Según el Programa de la Naciones Unidas para el Desarrollo, las medidas que tomemos hoy con respecto al cambio climático tendrán consecuencias que perdurarán por un siglo o más. El parque edificatorio, responsable de un alto porcentaje de la generación de CO2 y del consumo total de energía (en la Unión Europea, los edificios son responsables del 36% de la generación del dióxido de carbono y del 40% del consumo final de energía) acapara la atención de los gobiernos y la comunidad internacional, preocupados por la generación de estrategias para limitar las emisiones de carbono. El volumen de capital gestionado por el sector financiero, invita a los gobiernos a colaborar con el mismo en la creación de un nuevo parque inmobiliario más eficiente energéticamente. El Acuerdo de París y los programas y normativas derivados del mismo, fomentan la creación de instrumentos de financiación verde por parte del sector público y privado.El objetivo principal del estudio es desarrollar un estado del arte sobre la financiación verde: en qué consiste, cuáles son sus antecedentes en lo relativo a acuerdos y normativas, y cuáles son los tipos fundamentales y los ejemplos más destacados. Nos centramos especialmente en dos instrumentos de financiamiento: bonos verdes (a escala global) e hipotecas verdes (en los Estados Unidos, México y la Unión Europea, con especial énfasis en España), además de dos experiencias previas de financiación fuera de esta clasificación: el caso inglés Green Deal y el alemán Enev.La metodología utilizada consiste en una revisión, registro y análisis de diferentes fuentes de información clasificadas en: a) artículos científicos, b) documentos normativos y c) páginas web institucionales, sobre el financiamiento verde y sus principales instrumentos (bonos e hipotecas verdes), analizados desde la perspectiva de la regulación, difusión y aplicación.El análisis ha revelado que realmente no existe una estandarización para la emisión y certificación en ninguno de los casos de financiación verde. Existe una búsqueda por homogeneizar dichos procesos, siendo los bonos verdes quienes llevan ventaja sobre otros mecanismos de financiación. En el panorama hipotecario, la desinformación para el prestatario en el acceso, la inexistencia de un sistema de certificación único que facilite la regulación, la posible inseguridad para el inversor, la muy limitada oferta de productos en países como España, las desigualdades aparejadas al acceso a este tipo de productos, así como la tendencia a la localización en la periferia de las viviendas registradas con este tipo de financiación, son algunas de las limitaciones observadas durante el estudio. El present document és el resultat final de l'assignatura "Seminari d'Investigació" de la línia Gestió i Valoració Urbana i Arquitectònica, en el màster MBArch de la Universitat Politècnica de Catalunya.Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, les mesures que prenguem avui pel que fa a el canvi climàtic tindran conseqüències que perduraran per un segle o més. El parc edificat, responsable d'un alt percentatge de la generació de CO2 i de el consum total d'energia (a la Unió Europea, els edificis són responsables de l'36% de la generació del diòxid de carboni i de el 40% del consum final d'energia) acapara l'atenció dels governs i la comunitat internacional, preocupada per la generació d'estratègies per limitar les emissions de carboni. El volum de capital gestionat pel sector financer convida els governs a col·laborar amb el mateix en la creació d'un nou parc immobiliari més eficient energèticament. L'Acord de París i els programes i normatives derivades de la mateixa, fomenten la creació d'instruments de finançament verda per part de el sector públic i privat.L'objectiu principal de l'estudi és desenvolupar un estat de l'art sobre el finançament verda: en què consisteix, quins són els seus antecedents pel que fa a acords i normatives, i quins són els tipus fonamentals i els exemples més destacats. Ens centrem especialment en dos instruments de finançament: bons verds (a escala global) i hipoteques verds (als Estats Units, Mèxic i la Unió Europea, amb especial èmfasi a Espanya), a més de dues experiències prèvies de finançament fora d'aquesta classificació: el cas anglès Green Deal i l'alemany EnEv.La metodologia utilitzada consisteix en una revisió, registre i anàlisi de diferents fonts d'informació classificades en: a) articles científics, b) documents normatius ic) pàgines web institucionals, sobre el finançament verd i els seus principals instruments (bons i hipoteques verds), analitzats des de la perspectiva de la regulació, difusió i aplicació.L'anàlisi ha revelat que realment no hi ha una estandardització per a l'emissió i certificació en cap dels casos de finançament verd. Hi ha una recerca per homogeneïtzar aquests processos, sent els bons verds que porten avantatge sobre altres mecanismes de finançament. En el panorama hipotecari, la desinformació per al prestatari en l'accés, la inexistència d'un sistema de certificació únic que faciliti la regulació, la possible inseguretat per a l'inversor, la molt limitada oferta de productes en països com Espanya, les desigualtats aparellades a l'accés a aquest tipus de productes, així com la tendència a la localització en la perifèria dels habitatges registrades amb aquest tipus de finançament, són algunes de les limitacions observades durant l'estudi. This document is the result of the subject Research Seminar, imparted by the Urban and Architectural Management and Valuation line, at the MBArch Master of the Polytechnic University of Catalonia. According to the United Nations Development Program, the measures we take today regarding climate change will have consequences that will last for a century or more. Building stock, responsible for a high percentage of CO2 generation and total energy consumption (in the European Union, buildings are responsible for 36% of the generation of carbon dioxide and 40% of final energy consumption) attracts the attention of governments and the international community, concerned with the generation of strategies to limit carbon emissions. The volume of capital managed by the financial sector invites governments to collaborate with it in the creation of a new, more energy-efficient housing stock. The Paris Agreement and the programs and regulations derived from it promote the creation of green financing instruments by the public and private sectors. The main objective of the study is to develop a state of the art on green financing: what is it, what are its antecedents in relation to agreements and regulations, what are the fundamental types and the most prominent examples. We focus especially on two financing instruments: green bonds (on a global scale) and green mortgages (in the United States, Mexico and the European Union, with special emphasis on Spain), in addition to two previous financing experiences outside this classification: The English case Green Deal and the German EnEv. The methodology used consists of a review, registration and analysis of different sources of information classified in: a) scientific articles, b) normative documents and c) institutional web pages, on green financing and its main instruments (green bonds and mortgages), analyzed from the perspective of regulation, dissemination and application. The analysis has revealed that there is no standardization for issuance and certification in any of the green funding cases. There is a search to homogenize these processes, with green bonds being the advantage over other financing mechanisms. In the mortgage outlook, the borrower disinformation about access; the lack of a single certification system that facilitates regulation; the possible insecurity for the investor; the very limited supply of products in countries such as Spain; the inequalities associated with access to these types of products, as well as the tendency to locate on the periphery of the homes registered with this type of financing, are some of the limitations observed during the study.