Resumen. La palabra crisis ha tomando una gran relevancia social. Tras ella se vislumbra una situación que incorpora múltiples dimensiones entre las que destacamos una crisis socioambiental, una sociocultural y una sociocientífica. Aceptar este diagnóstico sitúa a la educación científica ante el reto de pensar cómo dotar a la ciudadanía de los recursos que le permitan construir las oportunidades que ofrece una crisis. Creemos que la complejidad se constituye como una propuesta sólida para abordar dicho reto. El artículo reflexiona en torno a las crisis que refleja nuestro mundo y las aportaciones de la complejidad. Seguidamente propone algunas reflexiones sobre la forma que toma un currículum cuando se entiende desde la complejidad. Por último propone y ejemplifica algunos cambios respecto a ¿qué enseñar? y ¿cómo enseñar? derivados de repensar la educación científica desde una mirada compleja. Palabras clave. Educación científica, complejidad, crisis, oportunidad. Science Education in Terms of the Word Crisis Summary. Lately the word crisis has acquired enormous social relevance. Behind it a multi-dimensional crisis can be glimpsed, with emphasis on the socio-environmental, socio-cultural and socio-scientific dimensions. Accepting this diagnosis means that Science Education is confronted with the challenge of devising how to endow citizens with the resources that will enable them to build on the opportunities a downturn offers. We believe complexity is a solid proposal for tackling this challenge. The article looks at the crises our world reflects and the contributions made as a result of complexity. It then offers certain views on the form a curriculum takes when understood from complexity. Finally it proposes certain exemplary changes with respect to the questions «What to teach?» and «How to teach?» that arise from rethinking Science Education from a complex viewpoint.
El presente artículo tiene un carácter básicamente metodológico. Toma como punto de partida la introducción del modelo conceptual ser vivo, definido desde la teoría de la complejidad, en la formación inicial de profesorado. Seguidamente aborda la necesidad de definir un instrumento que permita conocer los resultados de dicha introducción y obtener datos para orientar su mejora. Con dicha finalidad se presenta una investigación evaluativa que propone un instrumento para evaluar la presencia del modelo conceptual ser vivo en los contextos educativos. Finalmente se aportan algunas conclusiones de carácter metodológico que pretenden orientar la mejora tanto de la investigación evaluativa como del instrumento propuesto.
La col·laboració establerta entre el Museu Agbar de les Aigües i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona des de l’any 2006, a la qual s’afegeix poc després el Grup de Recerca Còmplex del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB, ha generat activitats diverses i un model de formació d’educadors i educadores de
museus i centres de ciència desenvolupat al llarg de quatre anys.
Tècnics d’aquestes tres institucions van configurar el Grup de Treball d’Educació en Museus i Centres de Ciència (GTEMC), que s’ha consolidat amb una tasca de llarg recorregut que ha permès construir el model didàctic que es presenta en aquest llibre.
Aquest volum està adreçat als museus i centres de ciència i, en particular, als seus departaments educatius. El contingut, però, depassa aquest àmbit i té interès per al conjunt de museus i agents educatius perquè el museu educa i ho fa des de la complicitat amb tots els agents implicats en l’aprenentatge al llarg de la vida dels ciutadans. Conté exemples d’activitats per a tots els públics, si bé el món escolar s’enduu la major part del protagonisme. El model didàctic presentat es fonamenta en la didàctica de les ciències i en altres tradicions disciplinàries que influeixen en l’educació en els museus per configurar propostes adequades a públics diversos. Com a responsables de les tres institucions promotores, ens satisfà poder presentar aquest volum que obre perspectives noves i diverses. Les aliances institucionals han permès que el sector públic i el privat, el món acadèmic i el professional, comparteixin objectius en la generació i difusió del coneixement.
Ara bé, darrere de les institucions i dels projectes hi ha persones. Per això reconeixem l’alt grau de compromís i responsabilitat d’aquelles persones que han fet possible la publicació. En un moment en què necessitem noves regles per posicionar-nos en el context social, aquest grup ens mostra com la recerca de coneixement, l’aprenentatge i la cooperació orientada a l’excel·lència són valors absolutament vigents.
Amb la col·lecció Manuals del Museu, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona vol continuar la tasca començada el segle passat per la Junta de Ciències Naturals amb l’objectiu de posar el seu bagatge en museologia i museografia a disposició de la societat. La Junta va publicar a partir de l’any 1917 la col·lecció Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Opera (des de 1919 Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que encara es continua publicant),
configurada per un seguit de manuals sobre temes lligats a l’activitat del Museu. Anava dirigida a “aquelles persones que per sa professió resideixen en diversos indrets de nostra terra o viatgen per fòra en contacte directe amb la naturalesa i vulguin contribuir a la nostra obra científica i de cultura”. Durant el primer any (1917) es van publicar nou volums d’instruccions concretes sobre preparació, recol·lecció i recerca disponibles a la biblioteca del Museu.
Manuals del Museu, però, amplia el camp de la publicació de la qual és hereva i, més enllà de les col·leccions i la recerca, arriba fins a temàtiques com per exemple l’educació, les exposicions o la sostenibilitat, amb la qual cosa recull la fructífera col·laboració entre
les tres institucions que tant valorem i tants fruits està donant.
El presente artículo toma como punto de partida la introducción del modelo conceptual complejo de ser vivo en la formación inicial de maestros de la especialidad de Educación Primaria. Describe la realización de una investigación evaluativa sobre un programa de la asignatura de Didáctica de las Ciencias Experimentales. La investigación se centra en los cambios que estimula el programa en la representación del modelo mental de ser vivo que realiza el alumnado antes y después de la aplicación del programa. Como conclusiones se aportan algunas orientaciones metodológicas que pueden favorecer la evolución del modelo mental que tiene el alumnado sobre los seres vivos hacia el modelo conceptual que propone la ciencia contemporánea.
scite is a Brooklyn-based organization that helps researchers better discover and understand research articles through Smart Citations–citations that display the context of the citation and describe whether the article provides supporting or contrasting evidence. scite is used by students and researchers from around the world and is funded in part by the National Science Foundation and the National Institute on Drug Abuse of the National Institutes of Health.