Transformación del espacio fluvial urbano y sus efectos sobre la conectividad social, el caso de Valdivia (1909-2020)

Abstract

Els espais fluvials en àrees urbanes han patit importants transformacions en les darreres dècades. En el context llatinoamericà encara hi ha poca evidència sobre les característiques i els impactes d'aquesta transformació, sobretot en ciutats mitjanes i petites. L’objectiu principal d’aquest article és analitzar les transformacions de l’espai fluvial urbà a l’últim segle en una ciutat d’escala mitjana per conèixer les causes i els efectes sobre la connectivitat social. S’analitza el cas de la ciutat de Valdivia de Xile, al seu espai fluvial més representatiu: la ribera del centre fundacional i davant d’aquesta la ribera de l’Illa Teja. Metodològicament es fa un estudi diacrònic de tipus qualitatiu basat principalment en interpretació cartogràfica, recolzat d'informació documental, centrant-se en dues variables o categories d’anàlisi: forma urbana i elements de connectivitat fluvial. Es conclou que Valdivia ha patit una intensa transformació dels seus espais fluvials urbans a l’últim segle producte d'esdeveniments catastròfics i de canvis culturals. Es tracta d’un procés discontinu i diferent per a cada ribera: una vora va augmentar contínuament la superfície artificial generant una plataforma connectora resilient als canvis i catàstrofes, mentre que l’altre va passar d’un procés d’artificialització a una vora poc intervinguda i amb mínima connectivitat social. La investigació contribueix a la comprensió de l’evolució de l’espai fluvial urbà en el context llatinoamericà, juntament amb aportar elements per al disseny i la planificació de les riberes urbanes. River spaces in urban areas have undergone important transformations in recent decades. In the Latin American context there is still little evidence on the characteristics and impacts of this transformation, especially in medium and small cities. The main objective of this article is to analyze the transformations of the fluvial urban space in the last century in a medium-scale city to determine its causes and effects on social connectivity. The case of the city of Valdivia in Chile is analyzed, in its most representative fluvial space: the riverbank of the foundational center and in front of it the Isla Teja riverbank Methodologically, a qualitative diachronic study is carried out, based mainly on cartographic interpretation, supported by documentary information, focusing on two variables or categories of analysis: urban form and elements of fluvial connectivity. It is concluded that Valdivia has undergone an intense transformation of its fluvial urban space in the last century because of catastrophic events and cultural changes. This is a discontinuous process that is different for each riverbank: one edge continuously increased its artificial surface, generating a connecting platform resilient to changes and catastrophes, while the other went from an artificialization process to a border with little intervention and minimal social connectivity. The research contributes to the understanding of the evolution of the fluvial urban space in the Latin American context, along with providing elements for the design and planning of urban riverbanks. Los espacios fluviales en áreas urbanas han sufrido importantes transformaciones en las últimas décadas. En el contexto Latinoamericano aún hay poca evidencia sobre las características e impactos de esta transformación, sobre todo en ciudades medianas y pequeñas. El objetivo principal de este artículo es analizar las trasformaciones del espacio fluvial urbano en el último siglo en una ciudad de escala mediana para conocer sus causas y los efectos sobre la conectividad social. Se analiza el caso de la ciudad de Valdivia de Chile, en su espacio fluvial más representativo: la ribera del centro fundacional y frente a ésta la ribera de Isla Teja. Metodológicamente se realiza un estudio diacrónico de tipo cualitativo basado principalmente en interpretación cartográfica, apoyado de información documental, centrándose en dos variables o categorías de análisis: forma urbana y elementos de conectividad fluvial. Se concluye que Valdivia ha sufrido una intensa transformación de sus espacios fluviales urbanos en el último siglo producto de eventos catastróficos y de cambios culturales. Se trata de un proceso discontinuo y diferente para cada ribera: un borde aumentó continuamente su superficie artificial generando una plataforma conectora resiliente a los cambios y catástrofes, mientras que el otro pasó de un proceso de artificialización a un borde poco intervenido y con mínima conectividad social. La investigación contribuye a la comprensión de la evolución del espacio fluvial urbano en el contexto latinoamericano, junto con aportar elementos para el diseño y planificación de las riberas urbanas.