Después de la Segunda Guerra Mundial, la reconstrucción y el desarrollo del sistema tranviario en los países europeos del socialismo real fue, cuando menos, dubitativo y muy diferenciado. Tanto en Occidente como en Oriente, el automóvil se convirtió en el medio universal de transporte y el Movimiento Moderno triunfó en el urbanismo, de modo que el sistema tranviario se vio como un medio de transporte vetusto e inadaptado, sin futuro. Sin embargo, el impulso industrial y el fuerte crecimiento urbano desde mediados de los años 1960 en los países de régimen comunista, implicó el desarrollo de sistema tranviario, así como la integración de su funcionamiento en el sistema de transporte urbano-suburbano. El objetivo de este artículo de historia urbana y del transporte es dar cuenta del período de renacimiento tranviario en la Europa del socialismo real durante las décadas de 1960 y 1970, con sus contradicciones y problemas, y, en concreto, explicar la implementación del tranvía rápido en sus ciudades. Para mostrarlo, se analizan los planteamientos teóricos y prácticos, así como el propio desarrollo del tranvía, en dos casos diferenciales de estudio: la ciudad checa de Ostrava y la ciudad rusa de Yaroslavl. Se concluye que en los países europeos comunistas hubo una considerable diversidad tanto en la política de transporte público urbano, como en las soluciones de interrelación de transporte y ciudad. Esta investigación ofrece un tema poco estudiado que permite entender mejor la planificación urbana socialista y sus diferencias y similitudes con la experiencia de Europa Occidental.
Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció i el desenvolupament de sistema tramviari en els països europeus del socialisme real va ser, si més no, dubitatiu i molt diferenciat. Tant a Occident com a Orient, l'automòbil es va convertir en el mitjà universal de transport i el Moviment Modern va triomfar en l'urbanisme, de manera que el sistema tramviari es va veure com un mitjà de transport vetust i inadaptat, sense futur. No obstant això, l'impuls industrial i el fort creixement urbà des de mitjans dels anys 1960 en els països de règim comunista, va implicar el desenvolupament de sistema tramviari, així com la integració del seu funcionament en el sistema de transport urbà-suburbà. L'objectiu d'aquest article d'història urbana i de l'transport és donar compte del període de renaixement tramviari a l'Europa de l'socialisme real durant les dècades de 1960 i 1970, amb les seves contradiccions i problemes, i, en concret, explicar la implementació de l'tramvia ràpid a les seves ciutats. Per mostrar-ho, s'analitzen els plantejaments teòrics i pràctics, així com el propi desenvolupament de l'tramvia, en dos casos diferencials d'estudi: la ciutat txeca d'Ostrava i la ciutat russa de Yaroslavl. Es conclou que als països europeus comunistes hi va haver una considerable diversitat tant en la política de transport públic urbà, com en les solucions d'interrelació de transport i ciutat. Aquesta investigació ofereix un tema poc estudiat que permet entendre millor la planificació urbana socialista i les seves diferències i similituds amb l'experiència d'Europa Occidental
After the Second World War, the reconstruction and development of the tramway system in the European countries of real socialism was, at the very least, hesitant, and quite different. Both in the West and in the East, the road became the universal means of transport and the Modern Movement triumphed in urbanism so that the tramway system was seen as an outdated and unsuitable means of transport. However, the industrial development and strong urban growth since the mid-1960s meant that in the countries of real socialism was necessary: the development of tramway infrastructure and new models of rolling stock, as well as the coordination of their operation in the urban-suburban transport system. The aim of this article on urban and transport history is to account for the period of tramway revival in the Europe of real socialism during the 1960s and 1970s, with its contradictions and problems, and to explain the implementation of the rapid tramway in its cities. To this end, the theoretical and practical approaches and the development of the tram itself are analysed in two different case studies: the Czech city Ostrava and the Russian city Yaroslavl. It is concluded that in the European communist countries there was a considerable diversity both in urban public transport policy and in the solutions of interrelation between transport and city. This research offers a barely studied topic that allows a better understanding of socialist urban planning, as well as its differences and similarities with the Western European experience.
