The Naturalization of Phenomenology

Abstract

ResumEn aquest article, s'hi pretén mostrar quines són les propostes actuals principals sobre la possibilitat d'establir una relació intel·ligible i fructífera entre la fenomenologia filosòfica i la neurociència cognitiva, i alhora assenyalar un dels problemes importants que presenta la proposta que, segons el meu parer, té més plausibilitat i possibilitat d'èxit. Paraules clau: Fenomenologia, neurociència cognitiva, naturalització. Abstract. The Naturalization of PhenomenologyThis paper tries to make out which are the main current proposals about the possibility of an understandable fruitful relation between philosophical phenomenology and cognitige neuroscience, while at the same time pointing out a key difficulty in the proposal which, to my mind, is the most plausibly successful. Key words: phenomenology, cognitive neuroscience, naturalization. IA començament de la dècada de 1980, el filòsof Hubert Dreyfus va advertir de diverses inadequacions de la ciència cognitiva tradicional i va afirmar que la manera d'esmenar aquests errors consistia, en la majoria dels casos, a deixar que la fenomenologia filosòfica, en tant que descriu l'experiència humana, fos absolutament essencial per a aquesta nova ciència.Durant els darrers anys, sobretot amb l'impacte més gran de la neurocièn-cia en els estudis sobre la consciència, per sorprenent que pugui semblar (perquè s'entén que la neurociència encara està més distant que la ciència cognitiva clàssica de qualsevol influència possible per part de les reflexions de tipus conceptual), reneix amb força la idea que la fenomenologia filosòfica té quelcom a dir a la ciència empírica sobre els processos conscients en el cervell. El debat Enrahonar 38/39, 2007 231-242 La naturalització de la Fenomenologia 1 Olga Fernández Prat Universitat Autònoma de Barcelona 1. Aquest article ha estat finançat pel projecte de recerca HUM2005-07539-C02-02. rau en la possibilitat d'articular mínimament què és aquest «quelcom a dir». Es tracta, doncs, de descriure el tipus de relació que poden tenir aquests dos àmbits que, per molts, han estat sempre en contraposició declarada. IIEn primer lloc, és necessari delimitar a què es refereix cadascun dels membres que opten a la relació. Aturem-nos primer en la definició de neurociència cognitiva, que pot sorprendre molts.D'acord amb una concepció de neurociència, potser la més tradicional, aquesta ha de ser entesa com la ciència que es dedica a la recerca de l'estructura i la funció de les neurones com ens individuals, les associacions de neurones i les estructures neuronals. Aquesta neurociència es recolza en ciències com ara la neurofisiologia i la neuroquímica, entre d'altres.Segons una altra concepció, la neurociència s'entén com a neurociència cognitiva (vegeu Kosslyn i Andersen, 1992). La neurociència cognitiva és un enfocament interdisciplinari per a l'estudi de la ment. El seu interès principal rau en la integració de les ciències biològiques i físiques amb la psicologia, per tal d'oferir una explicació dels fenòmens mentals. La neurociència s...