The Crimean Tatar exile in Central Asia: A case study in group destruction and survival

El T�tar De Crimea: Apunt Hist�ric I Ling��stic

“…Els intel••lectuals tàtars van desaparèixer de totes les esferes de la cultura. Es van prohibir les publicacions en tàtar i l'ensenyament de la llengua (Williams 1998).…”

“…Aquesta actitud va servir de pretext perquè Stalin en decretés la deportació. De tota manera, com també afirma Williams (1998), "that portion of the population that was guilty of collaboration had thus left the Crimea prior to the Red Army's liberation of the territory". És a dir, que quan Crimea va retornar a mans soviètiques, (la gran majoria de) els col••laboracionistes ja no hi eren.…”

“…Les autoritats soviètiques, però, no van tenir prou en compte la importància de l'islam i del sentiment panturc dels pobles turquesos de l'URSS (Czerwonnaja 2007, Williams 1998). L'any 1950, Lemercier afirmava: "The Crimean Tatars are doomed to be assimilated by the peoples among whom they are now living.…”

“…Malgrat tot això, els TC van aconseguir forjar un cert sentiment identitari. Tot i que oficialment no existien com a poble (els censos de l'URSS no els van contemplar com a nacionalitat fins al cens de 1989) i que, per tant, no tenien dret a mitjans de comunicació ni a rebre educació en la seva llengua, agrupats al voltant de la família i sempre amb la idea del retorn a la pàtria històrica, els TC van aconseguir sobreviure a un intent flagrant de genocidi (Williams 1998).…”

Diasporic and Transnational Social Practices in Central Asia

“…The Kazan Tatars were largely intermediaries for the Russian/Soviet advance into the Turkic regions of Central Asia; while the Crimean Tatars were one of the punished peoples of the 1930s. Descendents of Kazan Tatars tend to remain in Central Asia, while the Crimean Tatars have orchestrated a highly effective ‘return’ migration to their historic homeland (Izmirli forthcoming; Sheehy and Nahaylo 1980; Williams 1998). Other groups possessing long histories in the region and currently existing without sovereign states to which they might consider ‘returning’ include the Chechens, Ingush (Pohl 2002), Balkhars, Kurds, Meskhetians, Karachis, Kalmyks, Mordvinaians, Udmurts, Chuvash, and Bashkirs (Akiner 2005, 34; see Olsen et al.…”