Re-visioning empathy.

Abstract

Almost 60 years of research have consistently demonstrated that therapist empathy is the most potent predictor of client progress in therapy. Yet many therapists continue to fail to appreciate its power and to understand how it leads to change or how to respond empathically with optimum impact. This chapter presents a view of empathy as an active ingredient of change that facilitates clients' meta-cognitive processes and emotional selfregulation. A review of the research on empathy reveals that it is an essential component of successful therapy in every therapeutic modality (Bums &

Benvingut Rogers a Espanya o de què tracta, realment, l'empatia

“…De fet, segons afirmen Elliot, Bohart, Watson i Greenberg (2011b), el complex procés relacional de l'empatia ha tingut una llarga i controvertida història, a través de la qual ha anat deixant-se conéixer, no sense alts i baixos: alts, com els viscuts durant els anys 60 i mitjan dels 70, quan va mobilitzar gran nombre d'investigació i controvèrsia; baixos, com els que va experimentar, des de llavors fins a mitjan anys 90 quan, segons Watson (2001), la seua presència i investigació fou molt escassa. No obstant això, des de mitjans dels 90 ha tornat a convertir-se en un tòpic d'interés científic, passant a constituir de nou un tema viu i de gran interés en els últims anys, entre altres raons, pel recolzament que ha rebut, gràcies a la investigació científica de les bases biològiques de l'empatia, aportada per les neurociències (Decety i Ickes, 2009).…”

“…La de Barrett-Lennard (1981), la definició més operacional que existeix, on se subratlla el seu caràcter processual, des de les tres diferents perspectives que la conformen: empatia del terapeuta -ressonància empàtica-, empatia del client -empatia percebuda-, i la de l'observador -empatia expressada-. La definició de Mahrer (1997) on se subratlla el procés d'identificació d'«arribar a identificar-se» amb l'experiència del client, i la definició de Watson (2001) on es ressalta l'empatia com a recurs hermenèutic, a través del qual el client desconstrueix la seua experiència interna, per a construir una nova narrativa.…”

“…Si bé hi ha un acord, cada vegada més ampli, sobre la importància de l'empatia, la seua pràctica canvia d'acord amb les tasques i metes específiques que persegueix cada model (Watson, 2001). En les teràpies cognitivo-conductuals s'utilitza per a millorar l'adherència al tractament, identificar les creences centrals i accedir a les reaccions afectives (Linehan, 1997).…”

“…En els models psicodinàmics s'utilitza per a facilitar la comprensió de la transferència i els patrons de conducta interpersonals dels clients (Kohut, 1971;Luborsky, Crits-Christoph, Mintz i Auerbach, 1988). En els models humanístics i experiencials per posar de relleu les reaccions afectives i deconstruir els modes fenomenològics de percebre el món, que té el client, amb l'objectiu de promoure el canvi terapèu-tic (Clark i Mahwah, 2007;Greenberg, t'al., 1998, Rogers, 1975Vanaerschot, 1997;Watson, 2001).…”

A meta-analytic review of the relationships between the therapeutic alliance, empathy, and genuineness in individual adult psychotherapy.

“…Reviews evidenced the effects of empathy as a core component of the therapeutic relationship (Patterson, 1984;Truax & Carkhuff, 1967). Watson (2001) recognized a dearth in empathy research from the years 1975 to 1995 as empathy was eclipsed by other helping skills. Since that time, empathy research experienced resurgence with studies examining the biological (Decety & Ickes, 2009;Preston et al, 2007), cognitive (Shechtman, 2002), developmental (Eisenberg & Strayer, 1987Hoffman, 2000), and social (Davis, 1994) perspectives on empathy.…”