Patrimonio territorial en el sureste de Madrid: un análisis a través de la cartografía histórica del siglo XX

Abstract

El creixement urbanístic ràpid i discontinu que va configurar les àrees metropolitanes de les nostres grans ciutats ha generat problemes importants que tenen a veure amb la distorsió de l’ordre territorial, la destrucció o degradació del patrimoni i la in-sostenibilitat dels sistemes socioecològics. Es requereix avui en aquests espais perifèrics l’aplicació de estratègies territorials renovades que, contràries a les operacions urbanes que els van conformar, siguin conseqüents amb el caràcter ambiental i cultural que els ha definit i els defineix actualment. Aquest repte, consolidat a través de la noció contemporània de paisatge i la seva introducció als marcs de planificació i gestió territorial, implica entre altres qüestions desenvolupar tècniques per visualitzar i interpretar la cultura material del territori més enllà del reconeixement dels elements patrimonials puntuals, sinó també el llegat més ampli de l’espai i la morfologia. En aquest sentit, es presenta un marc estratègic que defensa la necessitat d’introduir el patrimoni cultural des d’un enfocament integral i extensiu a la planificació territorial. Aquest marc s’ha aplicat al districte Villa de Vallecas, al sud-est de Madrid, on l’anàlisi de les cartografies produïdes al segle XX ha permès identificar les empremtes del territori amb més profunditat històrica, que configuren un interessant, encara que avui fragmentat, sistema patrimonial. Considerant que actualment hi ha importants iniciatives orientades a la restauració paisatgística d’aquesta zona, cal incorporar en aquests projectes el patrimoni territorial, assegurant així la preservació de la memòria col·lectiva, la continuïtat històrica del paisatge i el respecte als trets diferenciadors. The rapid and discontinuous urban growth that has shaped the metropolitan areas of our major cities has created significant problems related to the distortion of territorial order, the destruction or degradation of heritage, and the unsustainability of socio-ecological systems. Today, these peripheral spaces require the implementation of renewed strategies that, in contrast to the urban operations that shaped them, are in line with the environmental and cultural character that has defined and continues to define them. This challenge, recognised through the contemporary notion of landscape and its integration into territorial planning and management frameworks, involves, among other things, developing techniques to visualize and interpret the material culture of the territory beyond the recognition of specific heritage elements but also the broader legacy of space and morphology. Thereupon, a strategic framework that advocates for the need to incorporate cultural heritage from a comprehensive and extensive perspective into territorial planning is presented. This framework has been applied in the Villa de Vallecas district, southeast of Madrid, where the analysis of 20th-century maps has allowed for the identification of traces of the territory with a deeper historical significance, shaping an interesting, although currently fragmented, heritage system. Considering that there are now significant initiatives aimed at the landscape restoration of this area, it is necessary to include territorial heritage in these projects, thus ensuring the preservation of collective memory, the historical continuity of the landscape, and respect for its distinguishing features. El crecimiento urbanístico rápido y discontinuo que configuró las áreas metropolitanas de nuestras grandes ciudades ha generado importantes problemas que tienen que ver con la distorsión del orden territorial, la destrucción o degradación del patrimonio y la insostenibilidad de los sistemas socio-ecológicos. Se requiere hoy en estos espacios periféricos la aplicación de renovadas estrategias territoriales que, contrarias a las operaciones urbanas que los conformaron, sean consecuentes con el carácter ambiental y cultural que los ha definido y los define actualmente. Este reto, consolidado a través de la noción contemporánea de paisaje y su introducción en los marcos de planificación y gestión territorial, implica entre otras cuestiones desarrollar técnicas para visualizar e interpretar la cultura material del territorio más allá del reconocimiento de los elementos patrimoniales puntuales, sino también el legado más amplio del espacio y la morfología. Al respecto, se presenta un marco estratégico que defiende la necesidad de introducir el patrimonio cultural desde un enfoque integral y extensivo en la planificación territorial. Este marco se ha aplicado en el distrito Villa de Vallecas, al sureste de Madrid, donde el análisis de las cartografías producidas en el siglo XX ha permitido identificar las huellas del territorio con mayor profundidad histórica, que configuran un interesante, aunque hoy fragmentado, sistema patrimonial. Considerando que actualmente existen importantes iniciativas orientadas a la restauración paisajística de esta zona, es preciso incorporar en estos proyectos el patrimonio territorial, asegurando así la preservación de la memoria colectiva, la continuidad histórica del paisaje y el respeto a sus rasgos diferenciadores.