“…Darrerament, hi ha estudis que indiquen que, en consonància amb les anàlisis sociològiques sobre el món interconnectat en què vivim: sistèmic per uns (Castells, 2000), fluid per d'altres (Bauman, 2007), global i incert (Beck, 1998) o bé complex (Morin, 1990), esdevé fonamental fugir de les lògiques estancades o fragmentades que aïllen els mestres i en potencien el sentiment de solitud. L'anàlisi de xarxes socials ha experimentat un augment considerable en els darrers anys (Domínguez i Hollstein, 2014) en resposta a l'anàlisi de tipus més individualista que se centra en la consideració dels atributs personals (Vert, Lozares, Martí i López, 2000;Leónidas, 2011), i l'educació no n'ha estat una excepció (McNamara, Weininger i Lareau, 2003;Liou et al, 2016). Així, les relacions entre els actors esdevenen la base amb què es construeix i organitza el comportament social tot observant-ne la xarxa, les posicions, les dinàmiques, els fluxos i les interaccions (Leónidas, 2011;Lerner, Lubbers, Molina i Brandes, 2014).…”