Mapping the social side of pre-service teachers: connecting closeness, trust, and efficacy with performance

Abstract

This exploratory study foregrounds the important, but often understudied social side of pre-service teacher development and its relation to teaching performance in one university-based teacher preparation program in the US. We examine the extent to which preservice elementary teachers' social relationships and perceptions of peer trust and efficacy are associated with performance on a high stakes mathematics teaching assessment. Findings suggest that social and emotional support through close social ties, peer trust, and selfefficacy are significantly and positively associated with pre-service teachers' teaching performance. Our work further contributes to the development and discourse about teacher education in universitybased teacher preparation programs.

El capital social dels estudiants del darrer curs de Magisteri. Una aproximaci� a les seves xarxes

“…La literatura afirma que el coneixement sobre el funcionament de les xarxes com a generadores de recursos garanteix un millor desenvolupament professional (Lee, 2010;Daly i Finnigan, 2012;Liou et al, 2016). En el cas que hem estudiat podem constatar que aquesta és una qüestió que es confirma: els estudiants es relacionen més en les qüestions que tenen a veure amb objectius acadèmics, que són els que els porten a la universitat.…”

“…Així, el qüestionari mesura aquests recursos i l'anàlisi posterior ens en mostrarà les característiques. Es tracta d'un qüestionari validat, fiable i ja emprat en altres estudis previs (Liou et al, 2016), que també s'ha adaptat al context de la nostra Facultat. El qüestionari igualment pregunta sobre les dimensions d'eficàcia, satisfacció, confiança i innovació, com hem dit més amunt.…”

“…Darrerament, hi ha estudis que indiquen que, en consonància amb les anàlisis sociològiques sobre el món interconnectat en què vivim: sistèmic per uns (Castells, 2000), fluid per d'altres (Bauman, 2007), global i incert (Beck, 1998) o bé complex (Morin, 1990), esdevé fonamental fugir de les lògiques estancades o fragmentades que aïllen els mestres i en potencien el sentiment de solitud. L'anàlisi de xarxes socials ha experimentat un augment considerable en els darrers anys (Domínguez i Hollstein, 2014) en resposta a l'anàlisi de tipus més individualista que se centra en la consideració dels atributs personals (Vert, Lozares, Martí i López, 2000;Leónidas, 2011), i l'educació no n'ha estat una excepció (McNamara, Weininger i Lareau, 2003;Liou et al, 2016). Així, les relacions entre els actors esdevenen la base amb què es construeix i organitza el comportament social tot observant-ne la xarxa, les posicions, les dinàmiques, els fluxos i les interaccions (Leónidas, 2011;Lerner, Lubbers, Molina i Brandes, 2014).…”

“…Així, tot allò que contribueixi a crear un entorn d'aprenentatge i de treball propici a l'intercanvi i l'experimentació, a una cultura de cooperació basada en el suport social i acadèmic i en l'oportunitat de desenvolupar-se amb més eficàcia esdevindrà fonamental en l'exercici professional dels mestres (Çelik i Ekinci, 2012;Daly, Moolenaar, Der-Martirosian i Liou, 2014;Liou et al, 2016;Penuel, Sun, Frank i Gallagher, 2012). En aquest sentit, es constata que, malgrat que hi ha un acord teòric sobre la importància d'aquestes competències sociocognitives, la literatura no reflecteix un treball rigorós i sistemàtic en aquesta direcció i són diversos els experts que suggereixen que es facin més estudis empírics (Dika i Singh, 2002;Daly i Finnigan, 2012;Liou et al, 2016). Ser a les xarxes i conèixer-les es converteix en indispensable per als mestres si volen tenir un accés de qualitat als recursos didàctics, educatius i pedagògics en termes generals.…”

“…És en aquesta direcció que d'un temps ençà han començat a sortir alguns estudis sobre la importància d'una cultura col·laborativa en la formació inicial dels mestres i la relació entre el suport i les xarxes socials en el desenvolupament d'aquests futurs mestres (Smethem, 2007). Si els futurs docents entenen el funcionament de les xarxes com a generadores de recursos i coneixement pedagògic, podran desenvolupar-se més eficaçment en el seu exercici professional (Liou et al, 2016).…”