Objetivo: La literatura sobre los shopping centers muestra diferentes posiciones teóricas en relación a las modificaciones que provocan en la estructura urbana. Existe una aproximación que lo acusa de ser una amenaza para la ciudad, mientras otras corrientes lo defienden como una oportunidad. Con este análisis se pretende entender el rol que desempeña el shopping center en la ciudad. Metodología: Se abordará la discusión del Quicentro Shopping Center (en la ciudad de Quito, Ecuador) desde estas las dos perspectivas mencionadas, analizando gráficamente a la ciudad entre 1970 y 2015, desde la trialéctica del espacio social -el espacio concebido o planificado, el percibido o construido y el vivido o apropiado (Lipovetsky 2007, 2006), en escala del Quicentro Shopping y el sector de Iñaquito; ámbito donde está insertado. Conclusiones: Los shopping centers son fenómenos que no siempre constituyen cajas cerradas y desarticuladas de su entorno, sino elementos permeables que se enlazan con la ciudad y son utilizados como componentes para el desarrollo y la reactivación urbana. Originalidad: No existe una investigación amplia acerca de los shopping centers desde esta aproximación, por lo que será una herramienta metodológica para el análisis y planificación, de otros shopping centers que se enlacen con la ciudad, previa o posterior a su inserción.
Objectiu: La literatura sobre els shopping centers mostra diferents posicions teòriques en relació a les modificacions que provoquen en l'estructura urbana. Hi ha una aproximació que l'acusa de ser una amenaça per a la ciutat, mentre altres corrents el defensen com una oportunitat. Amb aquesta anàlisi es pretén entendre el paper que exerceix el shopping center a la ciutat. Metodologia: S'abordarà la discussió del Quicentro Shopping Center (a la ciutat de Quito, Equador) des d'aquestes les dues perspectives esmentades, analitzant gràficament a la ciutat entre 1970 i 2015, des de la trialèctica de l'espai social -el espai concebut o planificat, el percebut o construït i el viscut o apropiat (Lipovetsky 2007, 2006), en escala de l'Quicentro Shopping i el sector de Iñaquito; àmbit on està inserit. Conclusions: Els shopping centers són fenòmens que no sempre constitueixen caixes tancades i desarticulades del seu entorn, sinó elements permeables que s'enllacen amb la ciutat i són utilitzats com a components per al desenvolupament i la reactivació urbana. Originalitat: No hi ha una investigació àmplia sobre els shopping centers des d'aquesta aproximació, de manera que serà una eina metodològica per a l'anàlisi i planificació, d'altres shopping centers que enllacin amb la ciutat, prèvia o posterior a la seva inserció.
Objective: Literature shows different theoretical positions regarding modifications caused by shopping centers in the urban structure. There is an approximation that accuses them to be a threat to the city, while others acclaim these to be an opportunity. The objective of this analysis is to understand the role that this shopping center plays in the city. Methodology: This article will address the abovementioned two different perspectives by discussing the Quicentro Shopping Center, located in Quito - Ecuador, graphically analyzing the city between 1970 and 2015 from the social space trialectic; planned or conceived space, perceived or constructed space, and lived or appropriated space (Lipovetsky 2007, 2006), in the scale of the Quicentro Shopping and the Iñaquito sector; scope where it is inserted. Conclusions: The shopping centers are a phenomena that do not always constitute closed and disarticulated boxes of their environment, but permeable elements that are linked to the city and are used as urban development and reactivation components. Originality: There is no extensive research on shopping centers using this approach, so it will be a methodological tool for the analysis and planning of other shopping centers that are linked to the city, before or after being inserted.