Les dones, l’amor i una elegia eròtica d’Ovidi en la vida i en l’obra poètica de Roís de Corella

Abstract

Les dones, l'amor i una elegia eròtica d'Ovidi en la vida i en l'obra poètica de Roís de CorellaWomen, love and a erotic elegy of Ovidi in the live and in the poetic works of Roís de Corella Resum: Roís de Corella fou un escriptor amb relacions amoroses juvenils, però amb fortes conviccions morals, que el portarien per un camí de perfecció i elevació espiritual, cosa que justifica la seua evolució temàtica. L'estudiant de teologia pren distància respecte dels predicadors medievals, però s'inspira en els clàssics llatins per a desenvolupar la seua creativitat literària i orientar-la cap a lliçons morals, amb un estil que crea escola. Fins i tot s'atreveix, als 23 anys, a transformar una elegia eròtica d'Ovidi -cristianament rectificada-en la Tragèdia de Caldesa: un experiment literari que fou molt aplaudit. . Paraules clau:Roís de Corella, Lletra consolatòria, Tragèdia de Caldesa, Ovidi, elegia llatina.Abstract: Roís de Corella was a writer with romantic juvenile relationships, but with strong moral convictions, which would lead down a path of perfection and spiritual elevation, which justifies his thematic evolution. The student of theology takes distance from the medieval preachers, but he was inspired by the Latin classics to develop his literary creativity and to orientate it towards moral lessons, with a style that creates his own school. Even he dares, at 23 years old, to transform an erotic elegy of Ovidi -rectified in a Christian way-in Caldesa Tragedy: a literary experiment that was very applauded. Si la tradició manuscrita no ho rebutgés, arribaríem a pensar que sota un mateix nom tenim en circulació l'obra literària de dos autors diferents. ¿És que una mateixa ploma podia escriure la Tragèdia de Caldesa i el pròleg de la versió de la Vida de Crist? L'obra de Corella és un cas típic de dissociació interior, manifestada tant en la consciència com en l'obra de l'autor. KeywordsApreciacions com aquesta servirien de justificació per a dissociar també -a efectes enciclopèdics, editorials i catalogràfics-una obra dita profana de l'obra religiosa del clàssic valencià. Certament, la poesia que versa de l'enamorament i el desengany amorós ens revela, en mots de Romeu i Figueras (1991: 81), «la personalitat d'un home enamoradís i molt sensible a l'atractiu femení.» Això no lleva, però, que el poeta es presente ja de jove davant el príncep Carles d'Aragó (1461) 1 com un ésser estudiós i pur, «criat en los braços de la sacra teologia» (Roís de Corella 1983: 85). No hi ha cap dissociació psicològica en això: la mesurada distància entre el quotidià medieval -espontani, tragicòmic, carnal-i l'ideal literari -preconcebut, ritual, espiritual-forma part del joc cultural.De la mateixa manera que encaixa en l'entramat ideològic del segle XV el comportament d'un personatge que, després d'haver freqüentat les alcoves de més d'una Caldesa, se'n pujava a la trona -escandalosament, sense ser capellà!-i es posava a predicar (1469) amb un èxit extraordinari: «axí bé e virtuosament ha predicat, que ha provocat a gran devoció al p...