2003
DOI: 10.1163/156852503762457473
|View full text |Cite
|
Sign up to set email alerts
|

Lament in Euripides' Trojan Women

Abstract: This article summarizes the ndings of an unpublished PhD dissertation, "The Form of Lament in Greek Tragedy" by E. Wright, which provide for the rst time objective criteria for identi cation of lamentation in tragedy. It applies these criteria to the Trojan Women, and argues, on the basis of metrical and stylistic devices, that virtually every scene in the Trojan Women shows the characteristics of lament. The play is, from both the minute technical, and the overall structural, point of view, a lament. This pro… Show more

Help me understand this report

Search citation statements

Order By: Relevance

Paper Sections

Select...
1
1
1

Citation Types

0
2
0
2

Year Published

2013
2013
2023
2023

Publication Types

Select...
4
3
2

Relationship

0
9

Authors

Journals

citations
Cited by 49 publications
(9 citation statements)
references
References 14 publications
0
2
0
2
Order By: Relevance
“…La tragèdia aprofita, així, el lament, per l'elevat potencial expressiu que ofereix per als personatges femenins, tanmateix, com a gènere lligat a la polis, el control (masculí) de la seva representació també el limita; just en aquest moment, a més, la legislació àtica mirava de controlar aquestes pràctiques per excessives, alhora que es promovia un lament cívic i racional mitjançant l'oratòria i el discurs fúnebre o ἐπιτάφιος (Foley 1993: 142;2001: 22-55;Loraux 1999: esp. 129-130;Suter 2003). Per a Librán Moreno (2005: 147), els perses es presenten seguint el model mític dels troians homèrics, amb un allunyament de la realitat històrica que els permet de plorar sense escarni.…”
Section: Els Perses D'èsquilunclassified
“…La tragèdia aprofita, així, el lament, per l'elevat potencial expressiu que ofereix per als personatges femenins, tanmateix, com a gènere lligat a la polis, el control (masculí) de la seva representació també el limita; just en aquest moment, a més, la legislació àtica mirava de controlar aquestes pràctiques per excessives, alhora que es promovia un lament cívic i racional mitjançant l'oratòria i el discurs fúnebre o ἐπιτάφιος (Foley 1993: 142;2001: 22-55;Loraux 1999: esp. 129-130;Suter 2003). Per a Librán Moreno (2005: 147), els perses es presenten seguint el model mític dels troians homèrics, amb un allunyament de la realitat històrica que els permet de plorar sense escarni.…”
Section: Els Perses D'èsquilunclassified
“…Tal recurso adquiriu especial notoriedade nas peças de Eurípides, a ponto de a autora considerar As Troianas um só lamento como um todo, dirigido ao cadáver de Astíanax exposto ao encerramento do drama. Sutter (2003) também salienta que o questionamento inicial, se deve cantar ou não, é uma marca discursiva dos versos associado aos cantos fúnebres. Além disso, a reincidente elocução de gemidos inarticulados (oimoi) introduzem o espetáculo da dor.…”
Section: Interfacesunclassified
“…Elinor Wright (1986) defende que, por sua estrutura, a peça é toda um lamento feminino, o que, segundo Sutter (2003), soluciona a secular querela acerca da unidade da peça ou ausência dela. Sutter (2003) ainda defende que, embora a política oficial ateniense impusesse forte restrição aos lamentos funerários, a peça demonstra que havia outros tratamentos concedidos aos cantos fúnebres em Atenas no século V a.C. Ainda nesse sentido, Battezzato (2005) defende que a chegada da música frígia à Grécia é o grande tema unificador da peça.…”
unclassified
“…Quint 1991;cf. Quint 1993, 53-63. On the lines, see Nugent 1992 andthe commentators: Williams 1960, 160;Fratantuono and Smith 2015, 585-7. On the lament of the Trojan women in Euripides' Troades, see Suter 2003. Nugent 1992.…”
Section: Matres Dolorosae Ac Scelerosaementioning
confidence: 99%