La fragmentación socioespacial de las urbanizaciones populares en la periferia de la ciudad de Culiacán Rosales

Abstract

El objetivo de este artículo fue analizar la fragmentación socioespacial de las urbanizaciones populares en la periferia, como unidad poblacional predominante en la ciudad intermedia de Culiacán Rosales, capital del estado de Sinaloa. Se investigó a partir de datos cuantitativos, material cartográfico, censal e información de funcionarios de instancias gubernamentales. A partir de imágenes de satélite de Google Earth y recorridos de campo se elaboraron mapas temáticos georreferenciados empleando el software libre QGIS. El punto de partida del estudio consistió en la caracterización de los tipos de urbanizaciones populares en la periferia de la ciudad. En dos terceras partes de la superficie de la ciudad predominan diversos tipos de urbanizaciones populares: fraccionamientos, colonias, asentamientos de origen irregular y poblados o localidades rurales. Aunque estén contiguos, no se integran. Cada uno está delimitado, lo que da lugar a una particular fragmentación socioespacial de la periferia de la ciudad. Los fraccionamientos son la modalidad con más elementos divisorios, colocados por los promotores como parte de la mercadotecnia. El interés de gran parte de los estudios urbanos se ha centrado en las grandes metrópolis, en particular en los fraccionamientos insulares de la periferia. Son pocos los estudios que abordan el tema de las urbanizaciones populares y aún menos los que analizan la fragmentación en ciudades intermedias. El presente estudio visibilizó la diversidad de las urbanizaciones populares con hincapié en la importancia de identificarlos, de analizar su distribución y el importante papel que esta diversidad juega en la fragmentación socioespacial de la ciudad. L'objectiu d'aquest article va ser analitzar la fragmentació socioespacial de les urbanitzacions populars a la perifèria, com a unitat poblacional predominant a la ciutat intermèdia de Culiacán Rosales, capital de l'estat de Sinaloa. Es va investigar a partir de dades quantitatives, material cartogràfic, censal i informació de funcionaris d'instàncies governamentals. A partir d'imatges de satèl·lit de Google Earth i recorreguts de camp es van elaborar mapes temàtics georeferenciats emprant el programari lliure QGIS. El punt de partida de l'estudi va consistir en la caracterització dels tipus d'urbanitzacions populars a la perifèria de la ciutat. En dues terceres parts de la superfície de la ciutat predominen diversos tipus d'urbanitzacions populars: fraccionaments, colònies, assentaments d'origen irregular i poblats o localitats rurals. Encara que estiguin contigus, no s'integren. Cada un està delimitat, el que dóna lloc a una particular fragmentació socioespacial de la perifèria de la ciutat. Els fraccionaments són la modalitat amb més elements divisoris, col·locats pels promotors com a part del màrqueting. L'interès de gran part dels estudis urbans s'ha centrat en les grans metròpolis, en particular en els fraccionaments insulars de la perifèria. Són pocs els estudis que aborden el tema de les urbanitzacions populars i encara menys els que analitzen la fragmentació en ciutats intermèdies. El present estudi va visibilitzar la diversitat de les urbanitzacions populars amb èmfasi en la importància d'identificar-los, d'analitzar la seva distribució i l'important paper que aquesta diversitat juga en la fragmentació socioespacial de la ciutat. The aim of this article is to provide an analysis of the socio-spatial fragmentation of popular urbanisations on the edge of Culiacán Rosales, the state capital of Sinaloa, which are the main form of housing in this intermediate city. Research was conducted on the basis of quantitative data, cartographic material, census information and interviews with officials in government offices. With satellite images from Google Earth and through field-work, georeferenced thematic maps were elaborated using the free software of QGIS. The project began with a classification of the different types of popular urbanisations on the periphery of the city. The main form of housing in two thirds of the city as a whole, is that of various types of popular urbanisation: there are social housing developments built by private companies (fraccionamientos), neighbourhoods of self-built housing on formally subdivided land (colonias), originally informal settlements (asentamientos de origen irregular), and villages (poblados) or rural townships (localidades rurales). Although they are adjacent, they do not mix, which leads to a particular socio-spatial fragmentation of the periphery of the city. Real estate subdivisions are the type with the most barriers, placed by the developers as paet of their merchandising. Most urban studies have concentrated on the big metropolitan centres, and especially on the insular social housing estates (fraccionamientos) of the periphery. Few studies have taken up the subject of popular urbanisations and even less have analysed the fragmentation seen in intermediate cities. The study presented here has made the diversity of popular urbanisations more visible, with an emphasis on the importance of identifying the different types, studying their distribution, and explaining the important role their variety plays in the socio-spatial fragmentation of the city.