La Fortalesa dels Vilars d'Arbeca : terra, aigua i poder en el món iber

Abstract

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta publicació sense l'autorització expressa del seu autor o editor.

Evolutionary model and palaeoenvironmental interpretation of the La Codera archaeological complex (Ebro Basin, NE Spain)

“…The entrance to the village was through a ramp between the central and western towers (Montón, 2018). This type of defensive construction is also present in other sites of the Ebro valley, such as Els Vilars (Arbeca, Lleida) (Junyent and López, 2016), where phases 0 and I are contemporaneous with La Codera settlement, and Cabezo de la Cruz (La Muela, Zaragoza) (Picazo and Rodanés, 2009;Picazo, 2013-2014), whose phase II combines a large defensive wall with attached towers and a moat.…”

The Emergence of Arboriculture in the 1st Millennium BC along the Mediterranean’s “Far West”

“…Their frequency increases, however, in the 4th-3rd centuries BC. Structures linked to wine production are nonetheless known since the end of the 5th or outset of the 4th century BC [127]. The subsequent evidence from the 2nd century BC points to only the presence of grape.…”

“…Apart from the archaeobotanical record [148,170], there are other elements that also suggest wine production as the main option. These include material evidence of wine presses dating from the 5th to 4th centuries [42,125,127,128,171,172]. Vineyards are likewise observed since the 4th century BC, both around Massalia [36,37] and later at Lattara [168].…”

Els Vilars d’Arbeca i el seu model de socialització del coneixement

“…Per tant, i intentant sintetitzar allò que diem, ho aplicarem a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca (Santacana, Asensio i Llonch 2018 (Junyent i López 2016). Res del que es coneixia se li assemblava.…”

“…El tractament iconogràfic dels Vilars d'Arbeca es basa en gairebé una trentena de campanyes d'excavacions arqueològiques iniciades el 1985 i que han continuat fins a l'actualitat (Junyent, Poch i Balasch 2012). Es tracta de trenta anys d'excavació que han donat com a resultat una important bibliografia i un coneixement molt profund del conjunt (Junyent i Casals 2011).…”