La cura infantil a Espanya. Estratègies i determinants socioeconòmics

Abstract

A Espanya, el 39,6 % dels nens menors de tres anys estaven escolaritzats el curs 2018-2019, se superava, així, la recomanació del 33 % que la Comissió Europea va establir el 2002. Malgrat aquesta dada, l’etapa 0 a 3 no és ni gratuïta ni universal i l’oferta de cures formal i pública varia considerablement al territori. Davant d’aquesta limitació en l’accessibilitat, les famílies recorren a diverses estratègies de cura basades en els recursos disponibles per atendre les demandes de cura infantil. Tanmateix, les dades que hi ha sobre aquestes estratègies són escasses i no representen la totalitat d’opcions. Tampoc disposem d’informació sobre la manera en què les famílies configuren les seves estratègies ni sobre els factors que influeixen en l’adopció d’aquestes estratègies. En aquest número de Perspectives Demogràfiques, produït pel Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), explorem les estratègies de cura infantil utilitzades per les mares amb fills de 0 a 3 anys, així com els seus perfils sociodemogràfics, amb les últimes dades disponibles de l’Enquesta de Fecunditat d’Espanya (2018). Dels resultats es dedueix que la gestió de la cura infantil requereix la combinació de diverses opcions, la qual cosa fa rellevant parlar d’estratègies de cura. Tot i que la cura formal és un recurs fonamental, no sempre aconsegueix satisfer per complet les demandes de les famílies. En canvi, les estratègies adoptades varien segons les característiques de les mares, com ara la situació familiar, la relació que tenen amb el mercat laboral o la condició d’immigració, la qual cosa demostra la importància d’adaptar els enfocaments de cura a cada context específic.