La cooptación del feminismo islámico en el euro-islam y la pérdida de la liberación

Problematitzant els feminismes islàmics

“…El principi de justícia ('adl) és una noció fonamental a l'Alcorà. Sibai (2014), Lamrabet (2017), Merali (2014) defensen que el concepte d'igualtat no es pot universalitzar, ni es pot desvincular del concepte de justícia, sinó que s'ha de subordinar a la 7 Aquestes són les úniques lleis que no han sortit de l'àmbit del fiqh i que no es regeixen pel dret positiu (Paradela, 2015). Per exemple, als codis de família del Magrib algunes discriminacions que es mantenen són la prohibició per a les dones de casar-se amb un no musulmà (a excepció de Tunísia que va anul•lar aquesta llei el 2017), limitacions de la mare per exercir la tutela dels fills, i discriminacions a l'herència (a Tunísia es va aprovar un projecte de llei, però aquest encara no ha estat aprovat pel parlament).…”

“…A la pregunta formulada per Grosfoguel (2014) sobre si els feminismes islàmics estan responent a les preguntes que es fan des d'Occident o si estan formulant les seves preguntes pròpies, Adlbi (2014) considera que els discursos de les dones musulmanes s'han centrat en una defensa reactiva de l'islam com a compatible amb el projecte feminista liberal. Merali (2014) mostren incapaços d'analitzar l'alliberament en els seus propis termes, i critica l'existència d'un islam europeu que restringeix les seves idees per a que siguin comparables als projectes occidentals. D'altra banda, s'ha identificat l'articulació dels feminismes islàmics amb la lluita contra la islamofòbia i la defensa dels drets musulmans com una oportunitat per a contribuir al canvi social, en la mesura que aquesta articulació contribueix a desacreditar la idea que el feminisme és una importació occidental (Blanks, 1999).…”

“…És l'ontologia secular del feminisme occidental la que crea tensions amb la religió (Salem, 2014), i aquestes s'incrementen en el cas dels feminismes islàmics, pels prejudicis orientalistes que situen els musulmans com a part de l'altre cultural incivilitzat i subdesenvolupat (Lamrabet, 2007) 2 . Aquest article pretén anar més enllà del simple debat sobre la compatibilitat entre islam i feminisme, un debat que ha estat criticat per reforçar els binarismes occident/orient i modernitat/tradició, obligant les dones a "escollir" (Abu-Lughod, 2002;Ramírez, 2012;Adlbi, 2014;Merali, 2014;Grosfoguel, 2014).…”

Bio-ética islâmica: aportes epistemológicos desde o pensamento decolonial e os feminismos islâmicos

“…Os FID costumam imbuir suas reflexões e perspectivas sobre igualdade de gênero desde as concepções, creditadas à primeira comunidade muçulmana, de que haveria uma mensagem imperativa de justiça social que transcenderia fronteiras relacionadas à solidariedade tribal. Como nos diz Merali [80], a lei corânica procura prevenir de tal modo a ocorrência de sociedades opressoras, que tal prescrição encontra-se como dever da/o muçulmana/o. Posteriormente, a ummah, que deveria ser entendida como "um sentido da unidade e de mútua corresponsabilidade da comunidade muçulmana", passa a ser entendida, ainda no tempo clássico do islã, como se estendendo "aos crentes de outras religiões e aos oprimidos de todo o mundo".…”