Jutjar els actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. El cas de Ponç Descatllar (1440)

Abstract

Aquest article examina el funcionament de la justícia davant dels actes de pirateria a la Corona d’Aragó baixmedieval. Se centra en l’estudi d’un cas emblemàtic com el del patró mallorquí Ponç Descatllar. A través dels seus temptatius d’escapar de la justícia després de ser acusat d’actuar amb la seva galera contra els súbdits del rei, el seu cas es converteix en representatiu tant dels delictes que podien ser imputats a les persones acusades de cometre atacs il·legítims a les mars, com del recorregut jurisdiccional que podien arribar a tenir aquestes causes. L’article analitza quines corts medievals (reials, eclesiàstiques, marítimes i mercantils) podien arribar a jutjar les persones categoritzades de manera informal com a pirates, així com intervenir en diversos aspectes derivats dels seus actes, com la reparació dels mals o el retorn de béns a les víctimes. Demostra com, davant la inexistència d’un delicte específic de pirateria en època medieval, la delinqüència marítima s’encaixava en altres tipus de crims, com la traïció o la lesa majestat. Igualment, per mitjà dels contactes de l’acusat i dels esforços dels consellers barcelonesos per inculpar-lo, es posen de manifest els variats i contraposats interessos de determinats poders jurisdiccionals, actuant tant a favor com en contra de Ponç, sota la influència dels quals actuava la justícia. El cas esdevé, a la vegada, un reflex de les de cada vegada més evidents diferències entre els dirigents municipals barcelonesos y el monarca, y una manifestació de la intervenció del govern urbà en el procés de criminalització de la pirateria.