Infància sota el sistema de protecció: el benestar subjectiu i la centralitat dels seus drets

Abstract

La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència en el seu preàmbul «reconeix el dret de totes les persones menors d’edat a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i benestar en el context familiar i social». Així mateix, segons l’article 1, l’objecte d’aquesta llei és promoure el benestar dels infants i les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació per tal de garantir l’exercici dels seus drets, l’assumpció de les seves responsabilitats i l’assoliment del seu desenvolupa­ment integral. L’Administració pública, doncs, té l'obligació d’assegurar el compliment dels drets de la infància que es troba sota el sistema de protecció. Però què en pensen els infants i adolescents sobre el compliment d’aquests drets? I com afecta això l’avaluació del seu benestar subjectiu? A partir d’un estudi de cas de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Vallès Occidental, i amb un disseny metodològic mixt seqüencial, aquest article exposa, d’una banda, la centralitat que ocupa la percepció de la garantia dels drets a l’hora d’avaluar el benestar subjectiu de la infància i adolescència que es troba dins del sistema de protecció; d’altra banda, mostra que la manca de l’exercici d’aquests drets percebuda apareix com a fil connector de totes les entrevistes realitzades. Finalment, es discuteix sobre la consegüent necessitat d’establir mecanismes per fer efectius els drets dels infants en el marc del sistema de protecció.