Inclusiones desiguales en Latinoamérica y Europa: homofobia y racismo bajo el prisma del homonacionalismo

Abstract

El término homonacionalismo ofrece una nueva aproximación a la relación entre racismo y tolerancia con gais y lesbianas en sociedades contemporáneas. Este trabajo presenta un estudio comparativo sobre la extensión y evolución de valores homonacionalistas en Argentina, España, Países Bajos y Uruguay entre 1989-1993 y 2010-2014 siendo uno de los pocos trabajos cuantitativos en los estudios sobre homonacionalismo. Mediante el análisis de las oleadas de la World Value Survey para los distintos países, se operativiza el concepto para evidenciar la irrupción de los valores homonacionalistas en Europa a partir de 2001; así como su extensión a otras regiones propicias para la construcción de un excepcionalismo sexual. Los resultados si bien constatan su fuerte presencia en los discursos contradicen la hegemonía homonacionalista en los valores de las sociedades.

Analysing homophobia, xenophobia and sexual nationalisms in Africa: Comparing quantitative attitudes data to reveal societal differences

“…Our approach develops from first quantitative measurements of homonationalist values in other regions, though in Africa we conceptualise ‘homosexuality-inclusive nationalism’ instead, given Puar’s specific conception of homonationalism as an analytic. Working with secondary data, different approaches have juxtaposed items measuring attitudes towards immigrants and homosexuals, centring on homonationalists (Domínguez Amorós and Freude, 2021; Freude and Vergés Bosch, 2020; Spierings, 2020). Like Spierings (2020), we can explore binary distinctions between positive and negative attitudes as they inter-relate.…”

Valors homonacionalistes? La proposta d’una dimensionalització per a un instrument de mesura propi

“…En aquests estudis ja neix un interès per valors, però quedava pendent de contrastar (Lazar, 2017;Lee, 2016;Treat, 2015;van Klinken, 2014). Una visió més quantitativa i contrastada de valors basada en mostres representatives encara és emergent (Freude & Vergés Bosch, 2020;Domínguez & Freude, 2021;Spierings, 2021;Freude & Waites, 2022;Freude & Vergés Bosch, 2022). Per una banda hi ha treballs que es centren en l'anàlisi del vot homonacionalista (Hunklinger & Ajanović, 2021;Spierings, 2021), per altra banda, hi ha treballs centrats en valors homonacionalistes.…”

“…Un dels problemes del treball de Puar és que se'n deriva que la tolerància amb la diversitat sexual i de gènere (o si més no, una determinada diversitat sexual i de gènere) esdevé racista, argument que es critica teòricament per Zanghellini (2012). En treballs més empírics aquesta capa extrema d'homonacionalisme s'ha intentat de determinar a partir de l'anàlisi d'enquestes de valors (Freude & Waites, 2022;Domínguez & Freude, 2021;Freude & Vergés, 2020) i del comportament electoral (Hunklinger & Ajanovic, 2021;Spierings, 2021). Tot i així, l'anàlisi basada en dades secundàries mai no ha pogut oferir una representació adequada de la complexitat del concepte homonacionalisme.…”

“…Aquest treball parteix d'aquest encàrrec, assumint, a més, que les eines de l'amo també poden servir per promoure justícia social (Cokley & Awad, 2013). En la línia de la perspectiva interseccional, i a diferència dels estudis quantitatives existents de l'homonacionalisme (Freude & Waites, 2022;Domínguez & Freude, 2021;Hunklinger & Ajanovic, 2021;Spierings, 2021;Freude & Vergés, 2020), aquí es proposen ítems i dimensions que posen de manifest la co-constitució de raça/ètnia i sexualitat. S'articulen així en el sentit interseccional diferents opressions, que constitueixen causes per a efectes i posicions d'opressió.…”

“…Les invocacions de la complexitat de la interseccionalitat i l'afany inductiu de les persones investigadores de fer emergir nous aspectes en l'articulació de raça, nació i sexualitat complica encara més la tasca de la conceptualització. Per altra banda, sí que s'han fet unes primeres operacionalitzacions que han permès la mesura quantitativa d'homonacionalisme (Freude & Waites, forthcoming;Hunklinger & Ajanović, 2021;Spierings, 2021;Domínguez & Freude, 2021;Freude & Vergés, 2020) encara que sigui d'una manera precària. En aquest sentit es planteja la tasca de crear un instrument de mesura més complet incorporant les diferents definicions i aspectes que s'han anat treballant al llarg dels últims 15 anys sota el concepte homonacionalisme.…”