Hobbes i Lenin: de la gènesi a l’extinció de l’estat

Abstract

Thomas Hobbes és el principal artífex de la concepció moderna de la sobirania política i, consegüentment, de la seva articulació en el que acabarà esdevenint l’estat modern. La seva filosofia política cercarà els mecanismes per al manteniment de les condicions de sobirania, concebudes com a única garantia per a la convivència pacífica a la societat civil. D’altra banda, gairebé dos segles i mig després, Vladimir I. U. Lenin sistematitzarà les contribucions de Marx i Engels sobre la teoria marxista de l’estat, en què aquest es defineix com una maquinària, dictadura o bé organització o força especial de repressió d’una classe per una altra, proposant-ne la presa per part de la classe opri mida i, en última instància, l’extinció per a la superació del conflicte social. Ens trobem doncs davant de dos moments històrics i filosòfics en la genealogia de l’estat modern; a saber, la teoria sobre la seva gènesi en Hobbes i la teoria sobre la seva extinció en Lenin. En ambdós casos, es parteix d’una mateixa premissa: el conflicte real al present; i un mateix propòsit: assolir la pau entre els éssers humans.