Expressió escrita i català com a llengua addicional: anàlisi d’errors en parlants de llengües eslaves

Abstract

Aquest treball fa una primera anàlisi d’algunes de les característiques de la interllengua dels aprenents de català com a llengua addicional que tenen com a L1 una llengua eslava. Concretament, se centra en parlants de rus, polonès, serbi, croat i txec. Per a l’anàlisi, s’ha emprat un corpus de 100 textos corresponents a l’expressió escrita dels exàmens dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull entre els anys 2009 i 2012. Els textos s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari Sketch Engine. Un cop transcrits i analitzats, s’han observat els errors que hi havia en cada text (entenent error com a desviació de la norma objectiva), que s’han classificat seguint un criteri gramatical, tenint en compte les categories següents: ortografia; morfologia; sintaxi; lèxic i semàntica, i pragmàtica. El treball mostra quines categories presenten uns percentatges més elevats d’errors, i s’ha intentat proporcionar una explicació per a les similituds i les diferències entre els parlants de les diferents llengües eslaves.