“…Joan II i els seus partidaris empraven, així, la informació com un mecanisme propagandístic per transmetre la influència que la intercessió de la reina havia tingut sobre el monarca, tot insistint en el paper decisiu de la reina Joana i, per tant, legitimant les seues facultats polítiques, sempre dins dels paràmetres conceptuals que definien l'ideal de la reina consort. 71 De fet, el poder, com a tal, pot exercir-se amb autoritat o sense, amb influència o sense, i això comporta que molts poders desautoritzats hagin de recórrer a la violència per tal d'imposar els seus designis sobre altres persones o grups, és a dir, per a exercir el seu poder de manera efectiva, 72 ja que aquells que en reben els dictats no es consideren els seus súbdits.…”