El espacio portuario de A Coruña como un campus TIC sostenible para la UDC

Abstract

El texto pretende determinar la idoneidad de los muelles de Batería y Calvo Sotelo en el área portuaria de A Coruña para destinarse a un “novedoso” uso, el de campus sostenible de las Tecnologías de la Información y la Comunicación -TIC- de la Universidade da Coruña -UDC-. Una actividad inédita en las actuaciones portuarias más recientes que conlleva fijar las cualidades del lugar.El método a utilizar se desarrolla a través de cuatro pasos. En el primero, se enuncia el prototipo de urbanización mayoritariamente empleado en las operaciones de remodelación portuaria. En el segundo, se plantea el puerto de A Coruña como caso de estudio; en concreto, se describen y analizan en las cartografías históricas y recientes los muelles de Batería y Calvo Sotelo y su entorno. En el tercer momento, se recogen en los archivos de la institución universitaria los datos que permiten reconocer el modelo de campus que la UDC desarrolla en el marco urbano. Y, por último, atendiendo a los criterios establecidos en diferentes estudios y guías de sostenibilidad para los campus universitarios, se determina una serie de dimensiones, asociándolas de modo biunívoco con las características propias del lugar. En consecuencia, este procedimiento permite identificar las capacidades del ámbito portuario estudiado para implantar en él los usos universitarios.Durante la última década del siglo XX, se conforma un paseo litoral que recorre la casi totalidad de la costa del T. M. -Término Municipal- de A Coruña, con la excepción de las áreas correspondientes al Puerto de la ciudad. En este momento, el traslado de diferentes actividades portuarias desde la dársena interior al puerto exterior de Langosteira, ubicado en el limítrofe T. M. de Arteixo, libera dos ámbitos portuarios, los muelles de Batería y Calvo Sotelo, con una superficie terrestre aproximada de 6,40 hectáreas. Surge así la oportunidad de concluir el paseo litoral, pero, sobre todo, la de analizar el destino del área portuaria como campus universitario de investigación vinculado a las TIC. Un uso compatible con las actividades soportadas por el espacio urbano central adyacente, y complementario tanto al tradicional uso pesquero, que se desenvuelve en los muelles de Linares Rivas y A Palloza, como al turístico, más moderno, que tiene lugar en el muelle de Trasatlánticos.Para evaluar la incorporación de este nuevo modelo, se estudian los antecedentes de remociones portuarias, tanto internacionales como nacionales. A continuación, se realiza una aproximación histórica al lugar y una contextualización de la universidad en el entorno urbano de A Coruña. Finalmente, se incorpora la sostenibilidad como elemento clave para el desarrollo equilibrado del área portuaria, relacionando sus dimensiones con parámetros vinculados al puerto como enclave territorial y físico: dimensión histórica, con identidad; dimensión cultural, con reconocibilidad y complementariedad; dimensión ambiental, con accesibilidad y movilidad. Explorándose también, la dimensión social de la universidad que se concreta en la llamada tercera misión, la transferencia a la sociedad. Transferencia que reside no solo en las aulas y laboratorios, sino en su capacidad de ejemplificarse como referente de sostenibilidad, sea en su inserción en el espacio urbano, sea en su compromiso con la movilidad y la accesibilidad.El estudio establece una serie de cualidades propias del ámbito portuario que confirma el lugar de los muelles de Batería y Calvo Sotelo como un potencial polo tecnológico sostenible. La primera, la identidad singular que le proporciona la sedimentación de las diferentes capas históricas. La segunda, la imagen reconocible que le otorga el valor patrimonial de los diversos volúmenes edificados. La tercera, la complementariedad que le ofrece la diversidad de usos existentes en los espacios portuarios adyacentes. La cuarta, la localización central y en el plano bajo de la ciudad tanto le confiere una notable accesibilidad peatonal al mar como propicia la utilización de medios de transporte sostenibles. Así mismo, la transferencia social y económica fortalece la vinculación entre puerto y universidad, en una simbiosis que enfatiza el carácter urbano del puerto, pero también refuerza la presencia de la universidad en la ciudad. Una reflexión dirigida a las administraciones públicas implicadas en el tema: Autoridad Portuaria de A Coruña, Ayuntamiento de A Coruña, Ministerio de Fomento y UDC. El text pretén determinar la idoneïtat dels molls de Bateria i Calvo Sotelo a l'àrea portuària de La Corunya per destinar-se a un "innovador" ús, el de campus sostenible de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació -TIC- de la Universidade dóna Corunya -UDC-. Una activitat inèdita a les actuacions portuàries més recents que comporta fixar les qualitats de el lloc.El mètode a utilitzar es desenvolupa a través de quatre passos. En el primer, s'enuncia el prototip d'urbanització majoritàriament emprat en les operacions de remodelació portuària. En el segon, es planteja el port de La Corunya com a cas d'estudi; en concret, es descriuen i s'analitzen en les cartografies històriques i recents els molls de Bateria i Calvo Sotelo i el seu entorn. En el tercer moment, es recullen en els arxius de la institució universitària les dades que permeten reconèixer el model de campus que la UDC desenvolupa en el marc urbà. I, finalment, atenent als criteris establerts en diferents estudis i guies de sostenibilitat per als campus universitaris, es determina una sèrie de dimensions, associant de manera biunívoc amb les característiques pròpies de l'indret. En conseqüència, aquest procediment permet identificar les capacitats de l'àmbit portuari estudiat per implantar-hi els usos universitaris.Durant l'última dècada del segle XX, es conforma un passeig litoral que recorre la quasi totalitat de la costa del T. M. -Terme Municipal- de La Corunya, amb l'excepció de les àrees corresponents a el Port de la ciutat. En aquest moment, el trasllat de diferents activitats portuàries des de la dàrsena interior al port exterior de Langosteira, ubicat al limítrof TM d'Arteixo, allibera dos àmbits portuaris, els molls de Bateria i Calvo Sotelo, amb una superfície terrestre aproximada de 6,40 hectàrees. Sorgeix així l'oportunitat de concloure el passeig litoral, però, sobretot, la d'analitzar el destí de l'àrea portuària com a campus universitari de recerca vinculat a les TIC. Un ús compatible amb les activitats suportades per l'espai urbà central adjacent, i complementari tant a la tradicional ús pesquer, que es desenvolupa en els molls de Linares Rivas i A Palloza, com a el turístic, més modern, que té lloc al moll de Transatlàntics .Per avaluar la incorporació d'aquest nou model, s'estudien els antecedents de remocions portuàries, tant internacionals com nacionals. A continuació, es realitza una aproximació històrica a el lloc i una contextualització de la universitat en l'entorn urbà de la Corunya. Finalment, s'incorpora la sostenibilitat com a element clau per al desenvolupament equilibrat de l'àrea portuària, relacionant les seves dimensions amb paràmetres vinculats a port com a enclavament territorial i físic: dimensió històrica, amb identitat; dimensió cultural, amb reconeixibilitat i complementarietat; dimensió ambiental, amb accessibilitat i mobilitat. Explorant també, la dimensió social de la universitat que es concreta en l'anomenada tercera missió, la transferència a la societat. Transferència que resideix no només en les aules i laboratoris, sinó en la seva capacitat d'exemplificar com a referent de sostenibilitat, sigui en la seva inserció en l'espai urbà, sigui en el seu compromís amb la mobilitat i l'accessibilitat.L'estudi estableix una sèrie de qualitats pròpies de l'àmbit portuari que confirma el lloc dels molls de Bateria i Calvo Sotelo com un potencial pol tecnològic sostenible. La primera, la identitat singular que li proporciona la sedimentació de les diferents capes històriques. La segona, la imatge recognoscible que li atorga el valor patrimonial dels diversos volums edificats. La tercera, la complementarietat que li ofereix la diversitat d'usos existents en els espais portuaris adjacents. La quarta, la localització central i en el pla baix de la ciutat tant li confereix una notable accessibilitat de vianants a la mar com propicia la utilització de mitjans de transport sostenibles. Així mateix, la transferència social i econòmica enforteix la vinculació entre port i universitat, en una simbiosi que emfatitza el caràcter urbà del port, però també reforça la presència de la universitat a la ciutat. Una reflexió dirigida a les administracions públiques implicades en el tema: Autoritat Portuària de La Corunya, Ajuntament de La Corunya, Ministeri de Foment i UDC. The paper aims to illustrate the suitability of the quays of Batería and Calvo Sotelo for implementing an “innovative” use in the Port of A Coruña: the sustainable Campus of Information and Communication Technologies (ICTs) of the Universidade da Coruña (UDC). This is an unprecedented activity in the most recent port transformations that implies setting the qualities of the place.The methodological approach comprises four steps. First, the paper analyses the urbanisation models mostly applied in the regeneration strategies of port areas. Second, it defines the case study of A Coruña. Specifically, the research analyses the quays of Batería and Calvo Sotelo, and their evolution over time through the comparison of historical and present cartographies. Third, the study reviews the University archives for identifying the campus model that the UDC proposes in the urban framework. Finally, the research determines a set of sustainability dimensions and associates them with specific parameters of the port area. These dimensions are established in accordance with diverse studies and guides on sustainable university campuses. In summary, the methodology allows us to identify the potential of port areas for hosting university uses.In the last decade of the 20th century, almost the entire coastline of the Municipal Term of A Coruña is regenerated, with the exception of those areas corresponding to the Port of the city. In that moment, different port activities are transferred from the inner harbour to the outer port area of Punta Langosteira, in the municipality of Arteixo. As a consequence, two port areas of about 6.40 hectares -the quays of Batería and Calvo Sotelo- are released. This relocation allows to complete the city waterfront. But moreover, it provides an opportunity to analyse the suitability of the Port for hosting a University research campus linked to ICT. A complementary use with the ones developed in the urban area, and also with the fishing and tourist activities that respectively take place in the quays of Linares Rivas and A Palloza, and of Trasatlánticos.With the objective to assess the implementation of this new model, the research analyses a series of existing projects focused on port regeneration, both at national and international levels. Then, it develops a historical approach to the place and contextualises the University in the urban framework of A Coruña. Finally, the notion of sustainability is incorporated as a key element for a balanced development of the port; and its dimensions are connected with specific parameters of the maritime area. The historical dimension is associated with the identity; the cultural dimension, with the recognisability and the complementarity; and the environmental dimension, with the accessibility and the urban mobility. The study also explores the social dimension of the University, which is reflected in the so-called third mission: the transfer (of knowledge) to society. This transfer resides not just in the teaching and research activities that characterise the academic institution, but also in its ability to become a reference of sustainability.The study establishes a series of qualities that confirm the potential of the quays of Batería and Calvo Sotelo as a sustainable technological pole. The first quality refers to the unique identity of the area, provided by the sedimentation of the different historical layers. The second quality -the recognisable nature of the place- appreciates the heritage value of the various buildings located in the port. The third quality alludes to the complementarity of the diverse existing uses in the adjacent maritime spaces. Finally, the fourth quality addresses the location of the port area, which promotes pedestrian accessibility and the use of sustainable mobility options. Moreover, social and economic transfer reinforces the connection between the port and the University, in a symbiosis that emphasizes the urban character of the port, and also encourages the presence of the University in the city.Our reflection is addressed to the public administrations that are involved in the subject: Autoridad Portuaria de A Coruña, Ayuntamiento de A Coruña, Ministerio de Fomento and UDC.