El documento de voluntades anticipadas. Comparativa de la legislación actual en el marco de la Unión Europea

Abstract

A mis padres y a mi hermano, a mis hijas Marina y Làia, y por supuesto, a David. ResumAmb la publicació de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, es dóna valor legal vinculant a les Voluntats Anticipades a Espanya.Mitjançant la recollida i l´estudi de la legislació en matèria de drets del pacient en els diferents països de la Unió Europea, s'estableix una comparativa actualitzada de les diferents característiques que la legislació de cada país atorga a les Voluntats Anticipades, en cas que existeixi.Dels 28 països que formen part de la Unió Europea, només 15 han desenvolupat legislació específica en matèria de Voluntats Anticipades, i li atorguen caràcter vinculant el 86% si s'utilitza la formulació escrita. Només 7 països exigeixen formalització del Document de Voluntats Anticipades davant de notari, testimonis o davant de representants de l'Administració. La designació de representant en matèria de salut es contempla en 11 dels països, encara que 6 legislacions sol•liciten la seva designació en un document específic.Només en 3 països es preveu l'existència d'un registre de Voluntats Anticipades, mentre que en altres es promou la seva inclusió en la història clínica del pacient. Només en 5 països s'exigeix la revisió periòdica del Document, que perd validesa passat aquest període de vigència. Totes les legislacions preveuen modificacions i la revocació de les Voluntats Anticipades, mentre que prohibeixen el seguiment d'actuacions que son contràries a la llei. El contingut de les Voluntats Anticipades sol ser de rebuig a mesures de suport i limitació de tractament, tot i que les sol•licituds de tractament específic es contemplen com orientatives.La legislació sobre Voluntats Anticipades existent en els països de la Unió Europea és molt diversa, amb múltiples connotacions específiques a cada país. Seria desitjable una legislació més homogènia, divulgada i aplicada d'acord a la societat actual.